- Informació
- Xat IA
Resum de la plaça del diamant
Llengua Catalana i Literatura I
Batxillerat
• 1º De BatxilleratInstitut - Catalunya
Recomanacions per a tu
Altres documents relacionats
Vista prèvia del text
INTRODUCCIÓ
Mercè Rodoreda ha adquirit un ressò mundial amb La plaça del Diamant. La seva trajectòria com a escriptora i la seva vida avancen estretament lligades en el seu cas. Els principals trets psicològics que configuraran les protagonistes que anirà creant l'autora són: la soledat essencial, que l'orfenesa argumental palesa; el fracàs de les relacions amoroses, que desemboca en una visió desenganyada de la vida, que afecta tan sols la condició femenina en un primer moment, però que, amb el pas del temps i al llarg de la producció rodorediana es farà extensible a la condició humana. El final de la guerra civil espanyola representa per a ella, escriptora catalana i compromesa amb el país, l'èxode i , tot seguit, l'acarament amb una altra experiència dura, la Segona Guerra Mundial, els estralls de la qual va patir a França. Només a finals dels anys cinquanta, va poder reprendre la carrera literària obtenint el reconeixement públic que la consagrarà com a novel·lista més important de la literatura contemporània. Els anys seixanta representen un moment de gran creativitat per a l'escriptora, és aleshores que Rodoreda, recuperant el temps perdut, escriu la novel·la Colometa, que envia al premi Sant Jordi de 1960, que no va obtenir. Colometa arriba a l'editor Joan Sales, que s'hi entusiasma i decideix de publicar-la l'any 1962 amb el títol de La Plaça del Diamant. La novel·la anava assolint un èxit respectable de crítica i va ser considerada la millor novel·la de postguerra.
La casa i el jardí, són els espais recurrents en la seva producció literària. Les primeres novel·les, de caire intimista, han obert el camí a uns productes literaris més complexos, fantàstics i al·legòrics, que reflecteixen una visió molt negra del món, on el mal, que és sobretot sinònim de guerra, regna. L'escriptora va morir el mes d'abril de 1983, des de llavors, la seva figura ha anat assolint més i més relleu, alhora que les seves obres es traduïen a les llengües més diverses, o se'n feien muntatges teatrals.
Amb La Plaça del Diamant, Rodoreda torna a la novel·la després d'un silenci de més de vint anys. La trama es desenvolupa a partir d'un personatge femení, amb el nom de Colometa (personatge carregat d'innocència), relacionat amb el nom dels coloms i veritable leitmotiv de la novel·la que adquireix una dimensió simbòlica. S'explica la vida d'aquest personatge des de la joventut fins a l'inici de la maduresa, i aquest relat s'elabora a través d'una escriptura parlada, adreçada a un interlocutor que no intervé en cap moment en el discurs, malgrat que el lector en noti la presència. La narració s'enceta el dia que la protagonista coneix Quimet, el seu futur marit, el qual li canvia el nom de Natàlia pel de Colometa. Ella ha d'abandonar la identitat imposada i recuperar el seu propi nom, obrint-se així a una altra existència que s'insinua plena de promeses, i en qualsevol cas, molt millor i més feliç que la que ha deixat enrere, per bé que la novel·la, amb un final obert evident, no l’explica. El prometatge, primer, el consegüent matrimoni, el naixement posterior d'un nen i una nena i, evidentment, les feines de mestressa, compassen el ritme de la vida diària. L'única distracció que allunya la monotonia: passejar pels carrers i mirar aparadors. Però, amb la proclamació de la República, els maldecaps de Colometa augmenten, i més encara amb l'esclat de la guerra civil espanyola, perquè aquesta la desemboca en una gran desesperació que desemboca en la mort del marit i dels bons amics. Mentre que Quimet i els seus amics combaten al front d'Aragó, Colometa viu a la rereguarda amb angoixa pels combatents, però neguitejada també pels bombardeigs i per la fam; a més recau en ella tota la responsabilitat de tirar endavant els seus dos fills. Després, la seva situació s'agreujarà per pertànyer al bàndol republicà, el dels vençuts. La soledat i la fam l'aboquen a idear l'homicidi dels seus fills i el suïcidi propi. Ara bé, sorgeix la figura benefactora de l'adroguer, que serà el segon marit de Colometa. Casada amb l'Antoni, la protagonista enceta una nova vida, que la novel·la marca amb la recuperació del nom veritable o de la identitat perduda. Als capítols inicials, els carrers i les places es descriuen plens d'animació, però, en esclatar la guerra, perden el nom i els aparadors es buiden i la ciutat es torna trista. L'alliberament l'aconseguirà definitivament a l'últim capítol, on amb la seva mort metafòrica, que és la mort de la seva joventut, simbolitza l'entrada de Natàlia a l'edat adulta. L'amor, la mort i el pas del temps, són els grans temes. El realisme és subjectiu, transpira a través de la
situació i els sentiments de la protagonista-narradora, la qual esdevé l'eix fonamental i al voltant de la qual tot es disposa. La Plaça del Diamant explica, la història de Catalunya des dels anys vint als cinquanta aproximadament, sense esmentar en cap moment dates o referències concretes. La invasió dels coloms és un detonador que assenyala un punt d'inflexió en l'actitud de Colometa, el clímax que provoca la seva reacció. La revolta contra els coloms suposa el trasllat en el pla simbòlic de la revolta personal, la qual, avança paral·lelament a la col·lectiva. Colometa mata els coloms i , a partir d'aquest moment ja no s'escolta mai més el marit. Com la protagonista, els coloms també experimenten metamorfosis. Mentre són vius, primer són submisos i després es revolten; un cop morts, entren en l'esfera del mite i esdevenen alliberadors. Rodoreda ha emprat un estil col·loquial amb la finalitat de recercar la vivacitat i l'espontaneïtat de la paraula oral. S'han d'observar els hipèrbatons, els anacoluts, els punts suspensius, que palesen les vacil·lacions inherents a la parla. Els fets, les situacions, els caràcters... es mostren més que no s'expliquen; claus de la modernitat de l'obra. La novel·la del s es limita a exposar i és el lector qui n'ha d'extreure les conseqüències. Per intensificar els fets narrat i embolcallar-los de poesia, Rodoreda se serveix del recurs del correlat objectiu, consistent a fusionar un sentiment amb un element de la natura; la pluja és motiu freqüent de tristesa i de melangia, sentiments sovint expressats a través d'aquest fenomen atmosfèric. Els colors són un altre recurs estilístic que prenen valor simbòlic.
RESUM DELS CAPÍTOLS
I La narració comença el dia que la protagonista coneix Quimet, el seu futur marit, a la Plaça del Diamant (plaça del barri de Gràcia a Barcelona), el qual li canvia el nom de Natàlia pel de Colometa, després de que ballessin amb l'orquestra i després la Colometa va arrencar a córrer fins a casa seva perquè sentia vergonya. Recorda constantment la seva mare morta i el seu pare novament casat.
II Havien quedat al Parc Güell per primera vegada, i mentre Colometa esperava, un noi atrevit des d'una finestra va demanar-li sexe però ella va continuar esperant en Quimet, el qual va tardar una hora, i va ser una cita misteriosa en la qual ell parlava dels plans de futur que tindrien i els drets de l'home sobre la dona. Després la va besar i va dir un parell de cops “pobra Maria”. Colometa acabava de tallar amb el seu promès Pere i sentia pena perquè l'havia enfonsat.
III El capítol comença amb una baralla que té la parella perquè en Quimet la obliga a no treballar més per a aquell pastisser, ja que segons ell, la mira amb altres ulls. Després Quimet li presenta la seva mare, que queda fascinada amb la novia del seu fill. En Cintet, amic d'en Quimet, els informa de l'existència d'un pis sota terrat que incloïa el terrat, i aquest tot emocionat el desitja sense abans haver-lo vist.
IV L'Enriqueta, una venedora ambulant del barri i confident de Colometa li diu que fa bé casant-se amb en Quimet i no pas amb en Pere. Quan veuen el pis en Quimet decideix la seva decoració i també canviar la cuina, així que l'enderroquen i tots plegats; en Cintet, en Mateu i la parella, treuen el paper de les parets del pis. En Quimet posa a prova a Colometa dient-li que l'ha vist passejar amb en Pere, quan és mentida.
V És el dia de rams i tot el poble surt a beneir el seu. Després van a dinar a casa la mare d'en Quimet, on aquest no para de queixar-se perquè el menjar no porta sal. El diumenge següent van a dinar a casa la Colometa amb el seu pare i la seva dona i després van a rascar paper al seu projecte de pis. Quan van empaperar el menjadors els hi va sortir una taca, i tan el propietari antic del pis i el veí del costat no volien saber res.
VI En Quimet porta a la seva promesa al mossèn Joan per decidir com anirà la cerimònia. En Quimet vol que sigui curta, com abans acabi, millor. Però el mossèn diu que aquestes coses s'han de fer lentament, perquè amb el casament es decideix amb qui passar la resta
XV En Quimet duia al nen, amb pocs mesos, a fer voltes en moto perquè deia que seria bo per ell. Després d'un any i mig del primer embaràs, va venir el segon, el qual va fer que ho passés malament. Va sortir nena i l'anomenà Rita. El nen agafà molts gelos d'aquesta, imitava al seu pare i es portava malament,
XVI En Quimet sentia angúnia després de dinar i el van diagnosticar un cuc solitari que està a l'intestí, de llargària d'alguns metres que pot infectar-se depenent el que mengis. Quan va cagar el cuc el van guardar en un pot de vidre i sempre parlava del mateix. El nen el va treure del pot i jugant li va posar a la nena.
XVII El treball a Quimet no li va força bé i falten diners a casa per menjar, així que Colometa decideix deixar els nens al menjador de l'escola per poder treballar els matins en una casa netejant. I així va a presentar-se i l'agafen.
XVIII Colometa fa una extensa descripció de la casa i les seves parts perquè la troba com un trencaclosques. La família de la casa està formada per dos parelles; la dels joves i el seu fill i la dels gendres de l'home.
XIX El seu primer dia de treball i va haver de deixar els nens tancats al menjador ja que eren molt petits per quedar-se al carrer amb l'Enriqueta i amb el seu pare no podien.
XX Els amos de Colometa eren rics i tenien cases de lloguer. Però quan venien parelles que en volien llogar i tenien fills, Colometa els havia de despatxar, ja que els amos no volien. Va deixar els nens uns dies al carrer amb l'Enriqueta, fins que l'Antoni es va cansar, doncs volia estar a casa. Finalment, Colometa presenta el seu marit a la senyora de la casa perquè la ve a buscar.
XXI Colometa va descobrir que els seus fills amagaven alguna cosa i un dia els va trobar envoltats dels coloms i així era com havien après a estar quiets, doncs els matins els coloms es feien els amos del pis. A en Quimet li va semblar una bona idea i va obrir una trapa i hi va afegir covadors per a què i anessin i així tindrien més coloms. Segons ell es farien rics perquè els aniria venent i la vida ja estaria solucionada.
XXII Colometa expressa la seva impotència davant de la seva situació amb el pis, els coloms i la vida familiar. Està farta perquè el pis s'ha tornat un caos i només sent coloms per tot arreu. La mare d'en Quimet va a visitar-los i pensa que tot allò és una bogeria.
XXIII Al cap d'una setmana la mare d'en Quimet mor i van a veure-la a casa seva, on estava estirada al llit amb les tres amigues veïnes al voltant. Tenia els peus descalços i una corona de fulles, perquè segons ella les flors eren per a les noies.
XXIV Tan en Cintet com en Mateu no paraven de parlar d'escamots i que haurien de tornar a fer de soldats i en Cintet es va enfadar amb la Colometa perquè ella no volia que en Quimet fos escamot. En Mateu va a visitar la Colometa, i així explicant-li les seves penes es va posar a plorar i li digué que la veia com una germana.
XXV La Colometa està molt cansada de treballar i portar la casa alhora i ningú l'ajuda, sembla que no existeix, durant mesos, com no s'atreveix a dir-li a en Quimet que ja prou de coloms, va a molestar-los i a fer malbé les cries sacsejant els ous; els mata.
XXVI La revolució està a punt d'esclatar i en Quimet es vesteix com un milicià. Als amos de Colometa els va denunciar una parella que deia que la casa era de la seva propietat i els milicians ja el volien matar perquè ho negava, fins que els revolucionaris van donar-li la raó. A casa es queden sense gas i els coloms van marxant.
XXVII En Quimet i en Cintet se’n van a combatre al front d'Aragó i Colometa es queda sola amb els nens. Els amos la fan fora de la casa perquè no la poden pagar, però el mossèn els hi ha donat dues monedes d'or. Un dia en Mateu, el qual ha sigut abandonat per la seva dona i filla, va a visitar a Colometa i li diu que vol un record seu perquè és l'única persona que li queda, però ha de tornar a lluitar al front. L'Enriqueta troba una feina de netejar a l'ajuntament per Colometa.
XXVIII En Quimet va tornar amb menjar i els fills l'adoraven quan explicava les seves batalletes. Va dir que s'enduria matalassos perquè allà al front en faltaven. Va anar a parlar amb l'adroguer el qual li digué que li agradava com feien la guerra els joves d'aquella època i van venir dos milicians a dir que no trobaven en Cintet, però era una falsa alarma perquè estava bé.
XXIX Després de tres dies en Cintet va a visitar la Colometa i aquesta el va trobar canviat, com si la guerra canviés als homes i li va explicar que va anar a Cartagena en avioneta a buscar bitllets. Li va portar menjar pels nens i van recordar moments de quan estaven en pau i harmonia. Ja no quedaven gaire coloms i Colometa havia anat tirant els covadors.
XXX Un dia la Colometa es va trobar a la Julieta i aquesta li va dir que l'aniria a veure ja que s'havien d'explicar moltes coses. Ella també tenia el promès al front d'Aragó amb el qual va viure una nit d'amor en una casa requisada i no va passar res però ells s'estimaven.
XXXI Amb el primer bombardeig a Barcelona al mar, el pare de Colometa es mor, però ella ja no sentia cap sentiment vers ell, doncs sent com si ja estigués mort quan va morir la seva mare. En Quimet torna amb set milicians i amb menjar i es queda tres dies i diu que com estar a casa no hi ha res, que aviat s'acabaria la guerra i viurien feliços. La Julieta torna a visitar a la Colometa i suggereix que posi el seu fill en una colònia de nens refugiats on treballa ella perquè no té prou menjar per alimentar els dos fills. I ho fa.
XXXII El porten a la colònia encara que ell no vol, però Colometa el convenç i el deixa allà amb un comiat trist, i la Rita no es volia quedar sense el seu germà però a partir d'aquell moment va poder menjar millor. L'Enriqueta va a visitar l'Antoni els diumenges i diu que està bé. Un milicià trucà a la porta i portà la noticia de la mort d'en Quimet i en Cintet a la guerra. I la Colometa es queda mirant al balcó l’únic colom que encara queda, i l'entra dins la casa.
XXXIII La Colometa no volia pensar que en Quimet s'havia mort però es va vestir de dol. La Griselda la va anar a visitar, més guapa que mai, i va donar-li el condol. Quan l'Antoni va tornar de la colònia pensava que li havien canviat el nen o no li va dirigir paraula a la seva mare. Després, la Rita li diu que el seu pare és mort. Colometa s'adona que han afusellat en Mateu enmig d'una plaça i s'ensorra i quan ja no té res acudeix als seus antics amos.
XXXIV El seu antic amo la rebutja i diu que no vol gent pobra que netegi la casa i que si el marit ha mort vol dir que ella es roja. L'Enriqueta li troba una altra petita feina de netejar però la Colometa es veu més pobra que mai, i ella i els seus fills estan massa prims i decideix que els matarà amb un embut i abocarà sal fumant de nit i després a ella. Doncs ella pensa que ningú els estima i per viure en aquelles condicions, millor no viure.
XXXV La Colometa no té valor de comprar la sal fumant, es trobà un home que s'havia quedat sense cama a causa de la guerra i li donà el seu condol, però no és fins després que s'adonà que era l'ajudant d'en Quimet. Després segueix una senyora i va a parar a
XLVIII I van fer el casament amb la celebració del casament de l'Antoni i ella. I tot va anar molt bé i en Toni va venir al dinar vestit de militar i la Rita li digué a la seva mare que des del primer dia es va enamorar d'en Vicenç.
XLIX Colometa s'adreça al piset on va viure amb en Quimet, i amb un ganivet a la mà, com si volgués matar a algú, escriu a la porta, ben ratita endintre, el nom que la representa: Colometa. La novel·la es clou, doncs, amb la mort metafòrica de Colometa, que no és altra cosa que la mort de la seva joventut i l'entrada de Natàlia a l'edat adulta. El crit alliberador de la protagonista ha d'interpretar-se com una catarsi del personatge. De tornada de la seva mort del pasta, entra a casa seva i abraça el seu segon marit, l'home que la salvada de totes les misèries de la vida i és una escena d'amor profund.
PERSONATGES
NATÀLIA- És un personatge femení que ens transmet força. La força d’una dona que lluita a diari per seguir endavant. La força d’un col·lectiu que amb el seu treball i dedicació va aconseguir superar els entrebancs socials d’una època. La protagonista és una xica jove que en una festa major, coneix al que serà el seu futur marit, en Quimet. Natàlia és tant la narradora com la protagonista. És el personatge més ben caracteritzat, evidentment, però això no implica que les seues descripcions siguin abundants. La primera característica de Natàlia que podem veure a l'obra és que no pot dir que no. Ja en la primera pàgina podem veure que, per no fer mal als altres i no patir ella mateixa, sempre ha de dir que sí si algú li demana qualsevol petició. Natàlia és una xica molt innocent. La primera mostra d'innocència és que la seua mare mai l'havia parlat d'homes, per la qual cosa ella es presenta com una dona fàcil de dominar per als homes.
QUIMET -El primer marit de Natàlia i amb el qual tindrà dos fills. La protagonista el descriu al principi del llibre, la nit on el coneix on aquesta parla dels seus ulls comparant-los amb els d’un mico. Ell no es porta del tot bé amb ella, és molt gelós, impulsiu i també molt masclista per exemple quan la Natàlia passa per varis problemes o no s’hi troba bé aquest ni l’escolta i la majoria de vegades ell es queixa del seu propi malestar, com per exemple amb el mal a la cuixa, també en resulta ser un home bastant desconsiderat ja que no pensa dels problemes que pot ocasionar el colomar a la Natàlia i als seus fills, però tot això no serà impediment per a que aquesta continuï enamorada d'ell fins que li comuniquen la seva mort.
ANTONI- El segon marit de la Natàlia amb el que es casa després de morir Quimet a la Guerra, serà un home molt més comprensiu i bo amb ella. Ell és un invàlid de la guerra, que no pot tenir fills. Li diu que es casi amb ell per tenir companyia a la casa, però també es pot deduir que de veritat li agrada Natàlia com a persona i que aquesta raó solament fos una excusa per a que es quedés a viure amb ell. L’Antoni es l'adroguer on la Natàlia compra les veces. Durant la Guerra, quan la protagonista passa molta fam i està a punt de matar els seus fills i suïcidar−se, aquest li ofereix un lloc de treball i més tard li proposa casar−se amb ella, aquesta accepta i formen una família. És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol fer, es preocupa pel seu benestar i en respecta la seva opinió, és a dir, tot el contrari d’en Quimet.
RITA- És la filla de la Natàlia i en Quimet, es porta un any i mig amb el seu germà en Toni.
Infantessa: Durant aquesta etapa la Rita adquireix un poca importància, ja que aquesta és massa petita per encara parlar i el que principalment en podem observar durant les narracions de la Natàlia es que aquesta està molt unida amb l’Antoni, ja que aquesta copia els moviments i accions del seu germà per tant podríem dir que la seva personalitat encara era massa innocent i poc destacable, adoptava una actitud bastant passiva, tot el contrari a la seva joventut que aquesta és fa destacar més per la seva opinió.
Joventut: Quan la Rita ja és una jove, Natàlia esmenta la seva similitud amb en Quimet, tant físicament com psicològicament ja que tenen els mateixos ulls (ulls de mico segons la Natàlia) tot i això és bastant atractiva, en quant a caràcter ella adquireix una personalitat bastant tossuda i fins i tot revolucionària per la seva època, ja que principalment no és mostra massa interessada cap el matrimoni i no té problema en expressar la seva opinió. També es podria dir que és una mica orgullosa ja que tot i que a aquesta i agradava en Pere, ella mai ho mostra o és sincera prèviament a la boda.
TONI
Infantessa: de petit era molt mogut, tossut i nerviós, i plorava molt. També tenia enveja de la seva germana petita fins el punt d’intentar fer-li mal físicament, aquest sempre estava fent burles cap al seu pare, un exemple seria quan aquest imitava el seu dolor de cuixa d’una manera còmica, però es podria dir que aquest personatge es rodó com el de la seva germana la Rita, perquè al cap del temps l’Antoni assumeix un caràcter més tranquil i racional.
Joventut: S'assembla molt al seu padrastre, obedient i tímid, i és per això que l'autora li feia concedir el nom amb l’Antoni. Primer fill d'en Quimet i la Natàlia. De mica en mica, amb el pas del temps i la guerra entremig es va fent gran i va anant madurant, es pot veure que es un jove bastant comprensiu i racional i es pot apreciar durant la discussió entre el matrimoni de la Rita i en Pere, que aquest sempre busca el millor per tots dos.
PERE- Finalment el coneixem com el marit de la Rita, aquest es presenta un dia a casa de l’Antoni demanant-li a aquest si podia casar-se amb ella, el descriuen com el noi més atractiu de tot el poble, aquest també es conegut pel seu nou negoci que tot i la jovenesa del propietari en té bastant clientela. En Pere es un noi bastant constant i que mai es dóna per vençut ja que tot i que la Rita el rebutja, ella afirma que mai deixarà d’intentar-ho , però a la vegada no es mostra com un noi poséssiu o autoritari sinó que fa el possible per mantenir a la jove contenta, per tant penso que la autora el volia caracteritzar com un noi senzill i atent.
CINTET- És un dels millors amics d’en Quimet, el primer marit de la Natàlia, aquest apareix majoritàriament al principi de la novel·la i les seves aparicions són bastants breus, penso que l’autora el volia caracteritzar com a un noi simple i a la vegada una reflex d’en Quimet ja que aquests dos en solen tenir les mateixes idees. En Cintet ajuda la matrimoni varies vegades, com en la recerca d’una nova casa, un fet important es que convenç a en Quimet per anar a lluitar al front d’Aragó en el qual els dos moririen junts posteriorment.
MATEU- És l’altre amic d’en Quimet ,però aquest es mostra més comprensiu amb la Colometa i fins i tot esmenten la seva relació com a una fraternal, aquests dos personatges s’uneixen molt durant la guerra, ja que quan aquest es separa de la seva dona i la Natàlia es troba amb en Quimet lluitant al front d’Aragó, els dos personatges s’obren sentimentalment explicant les seves penúries. Penso que en Mateu es més racional i comprensiu en comparació a en Cintet i en Quimet.
GRISELDA- És la dona d’en Mateu i amiga de la Natàlia, la seva aparició es escassa però es sap que és la mare de la filla d’en Mateu i aquesta durant l’època de pobresa a la guerra abandona a en Mateu per un altre home més ric, la Natàlia la descriu com una dona bastant atractiva i sobretot en destaca que tot i les mancances de la guerra aquesta segueix en bona salut.
ENRIQUETA- La senyora Enriqueta és la veïna i confident de la Natàlia, és una dona vella i una mica tafanera, aquesta que es venedora de castanyes, penso que adquireix un paper bastant maternal per la Natàlia ja que l’aconsella, l’ajuda amb els nens i fins i tot li aconsegueix un treball, és l’única que mostra una mica de preocupació per la Natàlia durant el transcurs de l’obra.
casar-se amb el Quimet, va canviar i va deixar de ser la jove i lliure que sortia a ballar a les festes i que treballava a la pastiseria. Casant-se amb el Quimet, Natàlia va convertir-se en la seva esclava, ella no teenia veu nit vot a la seva casa. Però a mesura que els anys passen la cosa es va complicant i Colometa ha de començar a treballar a més de fer-se carrec dels nens i la casa. Clarament la Colometa després d'haver viscut mil histories durant la guerra i postguerra queda una mica trastornada. Aquest aspecte queda remarcat al capítol XXXVI quan la Natàlia repentinament comença a perseguir a una dona i arriba a l'Esglesia, allí veu una mena de bombolles de color vermell que ella diu que és la sang dels morts del front d'Aragò. També s'ha de subrrallar obsesio que tenia amb els coloms, els quals els escoltava per totes bandes i tenia l'olor d'aquestos impregnada al nas. Al final del llibre veim una Nàtalia cremada, vella, insegura i sobretot boja.
En quant al concepte de Natàlia-Colometa-Natàlia veim com tot just haver conegut la Natàlia al Quimet perd la seva identitat i passa a ser Colometa, i que fins que no es casa amb l'Antoni no la torna a recuperar. Cal dir que en la meva opinió tal i com he entes la novel·la, la Natalia només és feliç quan la seva identita de Natàlia està vigent.
Quimet: És l'espos de la Natàlia, aquest personatge te com a característica ser un home posesiu i molt masclista, pot ser un tipus d'home molt actiu en aquella època. Quimet domés pensa en ell mateix, veim com té a la Colometa com un objecte la qual es deixa endur pels recursos del seu home. Quimet va llevar la identitat a la Natàlia que tot just haverla conescut li va anomenar Colometa. Així Quimet és un home sense sentiments, no estima a la seva mare, no es veu cap mena de acció que confirmi que estimava als seus fills, ni a la seva dona. El que de veres li agradava era treballar, menjar, queixar-se i sobretot que li fesin més atenció de lo normal, com quan deia que li feia mal la cama. Quimet utiltza un metode per a que la Natàlia li fes més antenció i és poses gelosa, durant tota l'obra quimet sol repetir un nom de dona, Maria, aixó o fa per engelosir a la Colometa i que aquesta se li aferri més. Finalment cal esmentar que el personatge del Quimet no varia durant l'obra i que hi ha una relació entre ell i els coloms, perque al morir ell l'últim també colom mor.
PERSONATGES SECUNDARIS
Toni: És el fill major del matrimoni de la Natàlia i el Quimet,destaca per ser un nen que de petit va ser molt entremaliat i molt ploralenc pot ser a causa de una dificil infantesa, ja que va rebutjar des de molt petit el pit de la seva mare. Però el personatge de l'Antoni ( que comneça a dir-se Toni a partir del casament de la seva mare amb l'adroguer) começa a camviar en quant el seu pare se'n va al front d'Aragò, però sobretot quan retorna de la colònia. En arribar de la colònia, Antoni deixa de ser com era abans, ya no parla no fa res, és com si fos un nen gran. Però a partir del casament de la seva mare amb l'adroguer l'Antoni torna a parlar i es sent més viu fins i tot va a escola. Finalment exerseix el servici militar a Barcelona i tal com ell va dir, es suposa que en acabar treballarà d'allò que li agrada, ser abotiguer a la tenda de l'Antoni.
Rita: És la germana petita del Toni. Va viure tota la seva infantesa en un ambient tenebros com és la guerra. Era una nena que tenia uns trets molt parescuts als del seu pare. Durant la seva infantesa va viure més temps amb els coloms que no amb el seu pare, pot ser que per aixó va desidir fer-se hostesa d'aviació. És va casar amb en Vicenç, el cafeter de la cantonada.
Enrriqueta: És la veina de la Natalia, aquesta és com de la família de la Colometa. És una dona que és preocupa de la Natàlia i la seva família, i fa tot allò que pot per a que sortiguen endavan.
Cintet: Un gran amic del Quimet, amb el qual es pasava el dia amunt i avall, era un home que en savia de construcció ja que ajuda sempre al Quimet als seus projectes. Aquest també va anar amb els seus amics a la guerra.
Mateu: És un altra amic del Quimet i la Natàlia. Estava casat amb l'amor de la seva vida la Griselda, la qual li va posar les banyes amb un altre home. Es considera un gran amic de la Natàlia fins i tot com un germà. Aquest va ser afusellat, a causa de la guerra, a una plaça.
Antoni l'adroguer: Aquest personatge durant l'obra no té quasi importancia, ja que només és l'adroguer de les veces. Però a partir de que la Natàlia va a comprar el salfunmant per matar als nens, el personatge de l'Antoni entra a un altre terreny. A partir d'aquell moment la Natàlia començarà a treballar a casa l'Antoni, i poc després es casarán tots dos a petició de l'Antoni. L'adroguer és un home bondados però infeliç per no poder formar una família( ja que a la guerra el varen capar) i amés viure sol, estimava moltisim a la Natàlia i la respectava com a dona, i tenia molt d'afecte amb els nens sobretot a l'Antoni, el seu ull dret.
Mare de Quimet: És un dona extranya però a la vegada molt inteligent ja que vol donar un aspecte de inocent amb allò dels llaços però en realitat és una farsa. Aquesta dona sempre va voler tenir una nena,així quan el Quimet era petit el solia vestir com si de una boixa es tratès, pot ser una de les causes del desamor per part del Quimet a la seva mare.
Julieta: Amiga de la Natália que apareix al com,ençament de l'obra però tot just la festa de la plaça del Diamant desapareix i fins la guerra civil no es torna a veure. Treballa a les colonies de nens refugiats i ajuda a la Natàlia a que el toni entri a la colònia. Ella esta enamorada de un noi.
Griselda: és la dona del Mateu, una dona molt jove que per causes desconegudes deixa al Mateu per un altre home.
Vicenç: És un bon al·lot que treballa de cafeter al bar del cantó. Aquest es casa amb la Rita, la qual al principi no volia però acava enamorant-se.
TRAMA I ESTRUCTURA DE LA NOVEL·LA
TRAMA
Capítol I
La Natàlia després de treballar a la pastiseria, va amb la Natalia a la plaça del Diamant on la Natàlia coneix un home anomenat Quimet que li diu que en un any tots dos siran casats.
Capítol II
Natàlia i Quimet queden al parc Güell on parlen de la seva relació i en Quimet li demana la ma. Poc després la es besen i cadascu parteix sense dir-se res.
Capítol III
Pel carrer la Natàlia es topa amb el Quimet el qual li prohibeix que treballi a la pastiseria perque diu que l'amo es un pervertit, també li diu que no vol veure-la amb el Pere, aixó va fer que la Natàlia s'enrravies i es va anar. Tres setmanes després en Quimet demana a la Natàlia que ella es disculpes, també li presenta a la seva mare.
Capítol IV
La señora Enrriqueta s'alegra molt del casament entre la Natàlia i el Quimet. La Natàlia i els demés comencen a reparar el pis que es troba en males condicions.
Capítol V
Capítol XV
Un any i mig després d'haver nascut el Antoni va neixer la seva filla Rita.
Capítol XVI
El Quimet es trobava molt malalt, el metge li va dir que tenia un cuc a dins. Una vegada sel va poder extreure el varen posar dins d'un pot. L'Antoni que era molt gelos i entremaliat va agafar el pot i sel va tirar a la Rita, el Quimet li va pigar al nen però la Natàlia deia que la culpa era d'ells per haver posat el cuc allà.
Capítol XVII
El taller del Quimet va deixar de fer sous. Així que la Colometa va començar a buscar feina, va trobar a una casa de uns homes que tenien molt de sous.
Capítol XVIII Durant aquest capítol la Colometa coneix la casa dels amos i li expliquen allò que ha de fer a la casa.
Capítol XIX
Després del primer dia de feina la Natàlia torna a casa i pel carrer quasi li atropella un tramvia. A casa la Rita i l'Antoni eres adormits al terra.
Capítol XX
Durant un dia de treball va apareixer un matrimoni que preguntava pel lloguer d'una torre que els amos de la Natàlia hi tenien. Però el matrimoni se'n va anar perque els amos de la torre no volien nens a la seva torre, deian que els nens ho malfeien tot.
Capítol XXI
Un dia la Natàlia quan va arribar a ca seva es va trobar amb tots els coloms a casa i els seus fills quiets per a no asustar-los. El Quimet al adonar-se'n d'aixo decideix fer a una habitació de la casa un criador per a fer-se ric.
Capítol XXII
La Natàlia ja esta farta dels coloms i de la podor que fan, ja té l'olor impregnada.
Capítol XXIII La mare del Quimet mor, al pis de la difunta es troben les veïnes. Hi ha una corona sense flors i una de les veïness els hi explica que així es com li va demanar la difunta abans de morir.
Capítol XXIV
El Quimet i el Cintet deicideixen fer-se guerrillers i combatir al front d'Aragò. En Mateu comença a tenir problemes amb la Griselda, la qual hi és amb una altre home i el Mateu no pot veure a la seva filla.
Capítol XXV
La Natàlia farta dels coloms decideix matar les cries i demés, fins que el Quimet s'adona que no serveixen per a res.
Capítol XXVI
Comencen a apareixer els problemes fins i tot a les millors cases, es el cas de la casa on la Natàlia treballa.
Capítol XXVII
El Quimet i el Cintet parteixen cap al front d'Aragò. Els problemes s'acumulen i el treball que tenia a la casa el perd perque els amos no li poden pagar, a més el seu marit es un vermell. Però gracies a la Enrriqueta la Natàlia comença a treballar a l'ajuntament llimpiant.
Capítol XXVIII
Quimet apareix a casa quan ningu se l'esperava, comenta amb la Colometa com es troben allà al frront de batalla i li diu que s'ha de portar uns matalasos.
Capítol XXIX
Cintet ve del front açi visita a la Natàlia, tots dos parlen i la Coloneta li convida a un café.
Capítol XXX
Natàlia es troba amb al Julieta i aqueta ki conta el seu romanç amb un jove i la nit que van passar a una torre( pot ser que sigui la torre dels amos de la casa on la Colometa treballava)
Capítol XXXI
En Quimet arriba a casa per un parell de dies, diu que té tuberculosis. Natàlia no pot alimentar als seus fills així que la Julieta li ofereix durlo a un colònia per a nens orfes, la Colometa accedeix encara que no li agradi i meny a l'Antoni.
Capítol XXXII
Totes dues ara poden menjar una mica més encara que no el suficient, però l'alegria que hi havia a casa va desapareixer, sobretot quan van anunciar a la Colomenta que el Quimet i el Cintet havien mort i li varen donar el rellotge del Quimet.
Capítol XXXIII
La Colometa era més trista que mai va haver de vendre tot allò que tenia per a sobreviure.
Capítol XXXIV
L'Antoni ja habia arribat tot pelat i molt callat, la seva germana li va dir que el seu pare abia mort. La Colometa desesperada pensa la manera per a poder matar als seus fill per a que no sofriguen més.
Capítol XXXV
Natàlia molt trastornada comença a caminar pels carrers i de sopte s'adona que estaba seguint a una senyora la qual se dirigia a l'Esglesia. La Natàlia a dins de l'Esglesia comença a veure unes bombolles vermelles, que són els morts de la guerra.
Capítol XXXVI
La Rita fixa la data del casamnt amb el Visenç.
Capítol XLVIII
Per fi la Rita i el Visenç es casen i celebran el casament al bar d'ell, alli ballen i festejan.
Capítol XLIX
Natàlia tot just despertarse agafa un ganivet i va a la seva antiga casa. Aquesta estava tancada , la Natalia amb el Ganivet rasca el nom de Colometa. Després apareix a la plaça del diamant i comença a cridar.
ESTRUCTURA
Aquesta novel·la es pot estructurar en tre parts, plantejament, nus i desenllaç.
Plantejament- Capítol I fins capítol XVIII-
Nus- Capítol XIX fins capítol XXXII
Desenllaç- Capitol XXXIII fins capítol XLIX
NARRADOR DE LA NOVEL·LA
El narrador de la novel·la es la Colomenta que des de un punt de vista subjectiu descriiu la seva vida. D'aquesta manera trobem els pensaments de la propia Natàlia en primera persona. Així moltes vegades el lector està a ulls de la protagonista que per exemple a les descripcions fa que el lector estigui a un espai molt real.
Duran l'obra la Colometa sol recordar algunes imatges del passat com quan el Quimet anava amb moto i aquestes imatges les comenta com si el passat fos un mon idil·lic.
ELS SÍMBOLS
La novel·la conte un gran numero de simbols que ara comentarem.
EMBUT. L'embut significa a l'obra la Mort, osiga el mitja per a morir. En el món de la psicologia l'embut per la seva forma representa un estat de depresió, com un lloc sense sortida. La primera vegada que apareix va ser el dia abans del primer colom i al final la plaça es converteix en una mena d'embut, un lloc sense sortida.
COLOMS. Els coloms estan vigents a tota l'obra, d'aquesta manera trobem el pseudonim de la Natàlia, Colometa, els coloms són tal i com diu el Quimet el cor de la casa però amb ells comencen les desgracies i finalment al morir el Quimet l'últim colom mor.
BALANCES. Les balances representen la justicia, que la Natàlia hauria de tenir i l'equilibri de la vida que mai va tenir i que durant l'obra buscarà.
FLORS. Les flors són un element de la natura que durant la novel·la es troben sempre, aquesta obsesio per les flors prove de l'autora la qual tenia un gran jardi de petita i sempre són objecte de les seves obres. Cal destacar la flor de l'embaras de la Natàlia que al possar-se be el nen, la flor es va obrir.
CUADRE DE LES LLAGOSTES. El cuadre que hi havia a casa de l'Enrriqueta té origen biblic. Basant-se en els estudis de Carme Arnau documentada sobre allo que S va estudiar, argumenta que aquest cuadre indica una inestabilitat sexual.
GANIVET. Element sexual.
conclusió
Aquest llibre és un llibre molt treballat on trobem molts recursos com els símbols que a l'apartat anterior s'han esmentat. Una vegada que t'has llegit dues vegades la novel·la quelcom es dona conta dels moments tragics que l'autora va viure ja que a l'obra es troven molts d'elements de la vida real de alguns familiars de la autora tal i com va esmentar el seu nét al video vist a clase. D'aquesta manera m'he adonat d'allò que és una guerra on no només els més pobres pateixen, és el cas de la famìlia on la Colomenta treballaba. Tres anys de penuria durant la guerra i tota una postguerra per viure es fan molt agres.
En cuant al treball m'ha paresgut una mica més llerg que el de l'any passat, pot ser tenia molts subapartats i mai acabava la pregunta.
Per la resta el llibre m'ha agradat encara que ja me l'havia llegit però m'agraden llibres més alegres o amb més acció.
Resum de la plaça del diamant
Tema: Llengua Catalana i Literatura I
Batxillerat
• 1º De Batxillerat
- Descobrir més de:
