Salta al document
Benvingut a StudocuRegistra’t per accedir als millors recursos d’estudi
Usuari convidat
0seguidors
Pujar
Pàgina d'iniciLa meva bibliotecaAsk AI
  • Encara no tens cap element recent.
La meva biblioteca
  • Encara no tens cap assignatura.
  • Encara no tens cap llibre.
  • Encara no tens cap Studylist.
Premium
És un document Premium. Alguns documents d’Studocu són Premium. Passa’t a Premium per desbloquejar-lo.

B AP 181 - Document per a la realització d'un CESC (sociograma)

Document per a la realització d'un CESC (sociograma)
Assignatura

Pedagogía Social (22214)

26 Documents
Els estudiants han compartit 26 documents en aquest curs
Any acadèmic: 2020/2021
Pujat per:
Estudiant anònim
Aquest document ha estat penjat per un estudiant, com tu, que va decidir mantenir-se en l'anonimat.
Universitat de Vic

Comentaris

Inicia sessió o Registra’t per publicar comentaris.

Altres estudiants també han consultat

Altres documents relacionats

Vista prèvia del text

Qüestionari d’avaluació de les relacions entre iguals – Collell, J. i Escudé, C. (2006) 

Collell, J., Escudé, C. (2006). Maltractament entre alumnes (I). Presentació d’un qüestionari per 

avaluar les relacions entre iguals. CESC Conducta i experiències socials a classe, Àmbits de

Psicopedagogia, 18, tardor 2006, pp 8­12.

Maltractament  entre alumnes (I). Presentació d’un

qüestionari per avaluar les relacions entre iguals

CESC ­ Conducta i Experiències Socials a Classe 

Jordi Collell (EAP G Selva sector B) i Carme Escudé (EAP G Selva sector A)

Resum:  El  maltractament  entre  alumnes  (bullying)  reclama  la  intervenció  dels

adults.  Sabem  que  és  un  fenomen  de  grup  i  que  l’èxit  de  la  intervenció  és  directament  proporcional  a  la  definició  concreta  de  cada  situació.  Per  planificar  l’actuació ens cal conèixer els punts febles i els punts forts del grup. En aquest  treball  presentem  un  instrument  d’avaluació  de  les  relacions  entre  iguals  que  identifica els alumnes implicats en conductes de maltractament, els alumnes que  presenten conductes prosocials, així com l’estatus social de cada alumne dintre del  grup. L’objectiu és proporcionar una eina que permeti dibuixar el mapa relacional  de la classe per ajustar la intervenció.

Abstract: Peer harassment or bullying phenomenon claims the adult intervention. It  is known that the bullying is a group process, and that success of the intervention is  directly proportional to the concrete definition of each situation. In order to plan the  action we need to know the weak points and the strong points of the peer group. In  this work we present an instrument of evaluation of the relations between peers that  identifies the pupils implied in bullying behaviors, the pupils who show a prosocial  behavior, as well as the social status of each pupil in the group. The objective is  furnish a tool that allows us to draw the relational map of the class in order to fit the  intervention.

Introducció

El maltractament entre alumnes es dóna, de manera més o menys greu, en tots els centres.  Pot revestir diferents formes: agressió física, agressió verbal i exclusió social. 

Són conductes que fins fa poc han estat considerades inevitables, problemes que havien de  resoldre  els  alumnes  entre  ells,  sovint  aliens  a  la  intervenció  del  professorat que  només  intervenia en els casos més greus i evidents, i des d’un punt de vista bàsicament disciplinari. 

Avui en dia les relacions entre les persones en general i el maltractament entre alumnes en  particular, tenen una altra consideració. Un dels reptes que planteja l'educació per al segle XXI  és aprendre a viure junts, realitzar projectes comuns i preparar­nos per tractar els conflictes de  manera pacífica i intel∙ligent. Des d'aquest enfocament tots els centres educatius han de dur a  terme  actuacions  adreçades  a  millorar  la  convivència;  entre  aquestes,  prevenir  el  maltractament entre alumnes en les diferents etapes. 

Els motius  són  diversos.  D’una  banda  s’ha posat de  manifest que els alumnes  implicats en  situacions de maltractament, tant en el paper de víctima com en el paper d’agressor, tenen més  probabilitats  de  patir  alteracions  i  trastorns  psicosocials  greus  en  l'adolescència  i  en  l'edat  adulta.

Qüestionari d’avaluació de les relacions entre iguals – Collell, J. i Escudé, C. (2006) 

A més, les conductes de maltractament incideixen negativament en el clima d'aula, potencien i  interactuen  amb  altres  formes  de  violència  escolar  com  la  disruptivitat,  la  indisciplina  o  el  vandalisme. També tenen repercussions negatives sobre el rendiment acadèmic i les relacions  d'ensenyament  i  aprenentatge  i  representen  una  important  font  d’estrès  per  al  professorat,  encara poc valorada. 

Cada vegada hi ha més veus que ens parlen de la necessitat d’afrontar aquest fenomen. N’és  un  exemple  la Instrucción  10 / 2005 1  del  Fiscal  General  de  l’Estat  sobre  el  tractament  de 

l’assetjament escolar des de justícia juvenil, que en la seva introducció diu:

“(...) Aún en nuestros días hay quien mantiene que las reflexiones sobre el acoso escolar son

una moda pasajera. Tales esquemas revelan una clara deficiencia en el diagnóstico y en la

terapia  de  las  patologías  que  afectan  a  la  comunidad  escolar,  miopía  que  debe  ser

definitivamente corregida, pues su aceptación lleva al riesgo cierto de minimizar el problema,

ubicándolo  en  una  zona  de  sombras  desde  donde  ­oculto­  siempre  se  ha  mantenido,

disfrutando de total impunidad. Negar o relativizar el problema es el más grave error en el que

se puede incurrir. (...)”

Tres nivells d’intervenció

Per  millorar  la  convivència  i  prevenir  situacions  de  maltractament  entre  alumnes  cal  desenvolupar i implementar polítiques globals d'escola, que s’haurien d’articular a tres nivells:

Prevenció primària:  inclou  totes  aquelles  activitats  genèriques  encaminades  a  millorar  la  convivència en els centres (la gestió democràtica i participativa, la implantació de la mediació entre iguals com una estratègia de resolució pacífica de conflictes, l'aplicació d'una disciplina positiva coherent i consistent, la inclusió de l'educació socioemocional en el currículum i la  utilització d’una metodologia d'ensenyament­aprenentatge basada en el treball cooperatiu que  permeti exercitar allò de treballar junts en projectes comuns, per exemple).

Prevenció secundària: es refereix a aquells programes o activitats de tutoria que tenen com  objectiu sensibilitzar als alumnes vers les situacions de maltractament, detectar­les en els seus  inici i intervenir en l’inici per a evitar que es consolidin.

Prevenció terciària:  és  una  intervenció  especialitzada,  dirigida  a  posar  fi  a  les  situacions  consolidades  de  maltractament  minimitzant  l'impacte  que  hagin  pogut  tenir  en  els  alumnes  implicats. Es tracta de buscar acords de convivència entre les parts des d'una perspectiva no  culpabilitzadora.  Com  a  exemple  d’aquest  tercer  nivell  podem  citar  el  mètode  de  mediació 

terapèutica Shared Concern Method (Pikas, 2002), o el mètode No Blame Approach (Robinson

i Maines 1997). 

Tots els centres fan activitats més o menys sistematitzades per millorar la convivència dins de  la prevenció primària, però sovint manquen estratègies i recursos dins l’àmbit de la prevenció  secundària.

La intervenció en prevenció secundària

Hem de considerar el maltractament entre alumnes com un procés dinàmic entre persones que  prenen diferents rols, com un procés que implica tot el grup. Tots els alumnes juguen un rol: el 

1 Us recomanem que consulteu el text complet de la Instrucción 10/2005 sobre tratamiento del acoso 

escolar  desde  el  sistema  de  justicia  juvenil,  de  la  Fiscalía  de  Menores  del  Estado  a  l’enllaç  datadiar/portal/ultimah/acosoescolar_all.htm

Qüestionari d’avaluació de les relacions entre iguals – Collell, J. i Escudé, C. (2006) 

  • Verbal: insultar, burlar­se, anomenar amb malnoms, parlar malament o fer córrer rumors  sobre un, etc.

  • Exclusió social: excloure, no deixar participar en les activitats, aïllar, ignorar, etc.

 

Les formes físiques són més emprades pels nois i l’exclusió social per les noies. L’alumnat que  mostra  conductes  d'agressió  física  o  verbal  oberta,  generalment  és  prou  conegut  pel  professorat  però  hi  ha  conductes  agressives  indirectes  que  poden  passar  inadvertides  als  adults; per exemple, fer córrer rumors, fer com si algú no existís o fos transparent, etc. i en  general les conductes relacionades amb l'exclusió social. Els alumnes que utilitzen aquest tipus  d'agressivitat relacional poden ser bons alumnes i estar ben integrats en el sistema escolar. Per  tant cal avaluar els diferents tipus de conductes de maltractament (tant en les seves formes  directes i indirectes) per evitar possibles biaixos de gènere o d’altres.

b) Que tingui en compte l’estatus social:  El  rol  que  un  alumne  pren  en  una  situació  de  maltractament ve determinat per molts factors, tant personals com contextuals; entre aquests  és important l’estatus social dintre del grup (Salmivalli et al. 1996). L’acceptació per part dels  iguals a l’escola primària es predictor de l’adaptació a l’adolescència (Morison & Masten, 1991).  Els alumnes tendeixen a relacionar­se amb companys amb els qui mantenen certa semblança:  els nois i noies implicats en el rol d’agressor s’agrupen en xarxes socials més àmplies que els  implicats en rols de defensor, espectador o víctima. Aquests darrers queden més al marge de  les distintes xarxes d’iguals. Així, incloem un sociograma que ens mostra els alumnes que són  populars, rebutjats, ignorats i controvertits. 

El fet de creuar les dades d’agressivitat, victimització i prosocialitat amb l’estatus sociomètric  ens  informa  de  l’acceptació  i el rebuig  de  l’alumne  per  part  dels seus companys.  Aquestes  dades són molt útils per planificar una part molt important de la intervenció (cercle d’amics i  altres modalitats de suport i ajuda entre iguals).

c) Que vagi adreçat als qui millor coneixen la situació: El maltractament entre alumnes és  un fenomen  que freqüentment té  lloc  sota  la superfície  de  les  relacions observables,  sovint 

desconegut  pels  adults,  però  ben  conegut  per  l’alumnat.  La  nominació  entre  iguals  (peer

nomination) s’ha mostrat la forma més fiable per conèixer les conductes i les relacions dels

alumnes  d’un  grup  classe  i  evita  els  possibles  biaixos  individuals  que  presenten els 

autoinformes,  com  la  infravaloració  (tendència  de  la  víctima  a  negar  el  maltractament)  o  la

sobreinformació que a vegades s’observa en alumnes que juguen o han jugat el rol d’agressor.

d) Que abasti un tram ampli d’edat:  La  majoria  dels  estudis  sobre  maltractament  entre  alumnes  s’han  dut  a  terme  en  la  secundària  obligatòria,  on  aquestes  conductes  són  més  evidents, sobretot en el primer cicle, però hi ha estudis que mostren que el fenomen ja es dóna  en l’etapa de l’educació infantil (de 3 a 5 anys) (Alsaker, 1993; Kochenderfer, i Ladd, 1996;  Alsaker, i Valkanover, 2001). 

Presentem tres versions: de 4 a 8 anys, de 9 a 11 anys i de 12 a 14 anys. La versió de 4 a 8 

anys  té  un  caràcter  experimental;  va  mostrar  bons  resultats  i  ens  va  permetre  obtenir  la

fotografia de les conductes de l’alumnat de tot el centre en un moment donat. Aquesta versió

infantil  només  s’ha  utilitzat  a  efectes  d’investigació  i  no  proposem  generalitzar­ne  l’ús  pels  següents motius:

  • l’administració  del  qüestionari  requereix  força  temps  (a  l’Educació  Infantil  s’administra  individualment i al Cicle Inicial en petit grup),

  • les característiques evolutives pròpies dels alumnes d’aquestes edats,

  • la  variabilitat  de  les  relacions  entre  iguals  en  aquest  tram  d’edat  que  es  mostren  força  inestables i canviants

e) Que sigui una eina fàcil d’administrar però que doni una informació rellevant: Es tracta  d’una intervenció inicial, és una eina de cribatge amb un nombre reduït d’ítems. L’actuació en

Qüestionari d’avaluació de les relacions entre iguals – Collell, J. i Escudé, C. (2006) 

una  situació  de  maltractament  requereix  altres  accions  posteriors  com  entrevistes,  observacions, etc. que podem orientar a partir dels resultats d’aquest qüestionari. Es passa de  manera  col∙lectiva  sempre  que  els  alumnes  tinguin  competència  en  la llengua  escrita.  En  alumnes nouvinguts amb poca competència oral o escrita es pot passar individualment. Les  activitats prèvies i l’administració del qüestionari es realitza en una sessió de 45 o 50 minuts.

f) Que no agreugi la situació de maltractament:  Hi  ha actuacions  poc  meditades  o fetes  sense prou coneixement que poden agreujar la situació de maltractament. Cal fer­ho sempre  des d’una perspectiva no culpabilitzadora i evitar la victimització secundària. Això implica entre  altres coses centrar­nos en les conductes i no en les persones. 

Els  resultats  d’aquesta  prova  s’han  d’interpretar  com  una  observació  puntual  d’un  moment  evolutiu  del  grup,  i  amb  la  voluntat  d’intervenir  positivament  a  favor  de tots.  Mai  no  s’han  d’utilitzar per “etiquetar” alumnes. 

S’ha  d’administrar  d’una  manera  que  sigui agradable  per  als alumnes,  per  això  cal   fer  les  activitats prèvies que inclou. En presentar als alumnes el qüestionari els hem de remarcar que  l’objectiu  és  dedicar  un  moment  a pensar  en  ells mateixos  i en  les  relacions  amb els seus  companys. Insistirem en la confidencialitat de les respostes, que mai no es comentaran en el  grup.

Conclusions

Aquest  qüestionari  està  pensat  per  a  ser  utilitzat  com  un  dels  instruments  per  avaluar  el  maltractament entre iguals a l’escola dins d’una aproximació multimodal. L’ús de tècniques de  multinformants (nominació entre iguals, informes de mestres, etc.) és la forma més adequada  de  valorar  aquest  fenomen  per  poder  fer  una  intervenció  el  més  ajustada  possible  a  cada  situació. 

Els resultats obtinguts suggereixen que el CESC – Conducta i Experiències Socials a Classe,  és un instrument molt apropiat que permet detectar els nois i noies que presenten conductes  agressives, conductes prosocials i els que viuen experiències de victimització dintre d'un grup  classe. 

A més, valora els tres tipus d'agressivitat (física, verbal i relacional) així com les seves formes  directes  i  indirectes,  en  un  intent  d'evitar  els  biaixos  de  gènere  que  es  produeixen  en  els  qüestionaris que no inclouen l'exclusió social ni les formes indirectes d’agressió. 

El fet que hàgim escollit la forma de nominació entre iguals es recolza en que els alumnes són  els que coneixen millor la situació que es dóna en el seu grup. Alhora, la nominació entre iguals  evita els possibles biaixos que trobem en els autoinformes, especialment dels nois implicats en  el rol d'agressor (que poden estar esbiaixats cap a la sobreinformació) i dels alumnes implicats  en el rol de víctima (que poden presentar el biaix contrari). 

La inclusió del sociograma proporciona una informació complementària de gran importància de  cara a dibuixar el mapa relacional de la classe i planificar estratègies de protecció i suport a les  víctimes  dintre  de  les  possibilitats  que  ens  ofereix  la  tutoria  entre  iguals  (cercle  d'amics,  company tutor, etc.). 

És una escala fàcil i ràpida d'aplicar, que no sol generar rebuig per part dels alumnes si es  presenta tal i com s’indica en les instruccions d’aplicació. Es pot aplicar de manera col∙lectiva o  individual quan calgui i no requereix un examinador qualificat i entrenat: pot aplicar­lo el mateix  professor  tutor,  però  cal  que  tingui  cert  coneixement  del  tema  i  la  suficient  sensibilitat  per  presentar el tema des d’una perspectiva no culpabilitzadora.

Qüestionari d’avaluació de les relacions entre iguals – Collell, J. i Escudé, C. (2006) 

Fitxa tècnica CESC – Conducta i Experiències Socials a

Classe

  1. Informació general:

 

És  una  nominació  entre  iguals  que  identifica  els  alumnes  implicats  en  situacions de  maltractament  entre  iguals  (rol  d’agressor  i  rol  de  víctima),  així  com  els  que  presenten  conductes  prosocials.  Inclou  un  sociograma,  segons  el  model  de  Coie,  J.,  Dodge,  K.,  i  Coppotelli,  H.  (1982)  que  permet  obtenir  els  alumnes  rebutjats,  ignorats,  populars  i  controvertits. Aquestes dades, creuades amb les anteriors, proporcionen una informació que  ens permetrà ajustar la intervenció.

  • Nom: CESC – Conducta i Experiències Socials a Classe. Qüestionari d’avaluació de  relacions entre iguals.

  • Autors: Jordi Collell i Carme Escudé (2006)

  • Material necessari: Full d’instruccions per a l’administrador i full de resposta i llista  numerada per als alumnes

  1. Propòsit i naturalesa del test:

  • Constructes mesurats: agressió, victimització, prosocialitat i estatus sociomètric

  • Població a la qual va destinat: Alumnes dels cicles mitja i superior de Primària i primer  cicle d’ESO.

  • Mètode d’administració: col∙lectiva

  • Forma: Nominació entre iguals

  • Font d’informació: els companys del grup classe

  • Subtests i factors: consta de 9 ítems agrupats en 3 factors:

  • Agressió: 4 ítems (1 física, 1 verbal i 2 relacional)

  • Victimització: 3 ítems (física, verbal i exclusió social)

  • Prosocialitat: 2 ítems  Inclou 2 ítems per valorar l’estatus social i hi ha un darrer ítem de gratificació que no  s’avalua.

  • Nombre d’ítems: 

  • Tipus d’escala: elecció forçada

  1. Avaluació tècnica:

 

L’análisi s’ha dut a terme amb el programa SPSS versió 10.

  • Mostra: 671 alumnes de 6 centres públics de Barcelona i comarques gironines, de 9 a  14  anys, nivell econòmic mig­baix.

  • Fiabilitat:

  • Informació psicomètrica: proporcionada per factors

  • Test­retest: no s’ha avaluat

  • Consistència interna: alfa de Cronbach de .82 a .

  • Validesa:

  • Contingut: grups d’experts

  • Criteri: correlació positiva entre alumnes rebutjats i alumnes que presenten

Qüestionari d’avaluació de les relacions entre iguals – Collell, J. i Escudé, C. (2006) 

conductes d’agressió i negativa entre rebutjats i prosocials. Consistència amb altres  treballs (Villanueva, Clemente, y García, 2000; Boulton, y Smith, 1994).

  • Constructe: L’anàlisi de components principals amb rotació Varimax mostra 3  factors:
  • agressivitat (valor propi = 3, que explica una variança de 30 %),
  • victimització (valor propi = 2, que explica una variança de 27 %)
  • prosocialitat (valor propi = 1, que explica una variança de 19 %)
  1. Avaluació pràctica:

  • Procediment de puntuació: L’examinador introdueix les respostes en un full de càlcul per  processar les dades. Realitzable amb Microsoft Excel.

  • No requereix un examinador qualificat i entrenat.

  1. Referències originals:

 

Boulton,  M.  i  Smith,  P.,  (1994).  Bully/victim  problems  among  middle  school children: 

Stability, self­perceived competence, peer perceptions and peer acceptance. British Journal of

Developmental Psychology, 12, 315­329

Coie, J., Dodge, K. i Coppotelli, H. (1982). Dimensions and types of social status: a cross­ 

age perspective. Developmental Psychology, 18, 557­570.

Collell, J. (2003). Adaptació del CSBS­P. Psicologia de la Salut UAB. Treball no publicat.

Crick,  N.  i  Grotpeter,  J.  (1995).  Relational  aggression,  gender  &  social  psychological 

adjustment. Child Development, 66, 710­722

Crick, N. i Grotpeter, J. (1996). Children's treatment by peers: victims of relational and overt 

aggression. Development and Psychopathology, 8, 367­380

Escudé, C. (2003). Adaptació del CSEQ­SR. Psicologia de la Salut UAB. Treball no publicat.

Villanueva, L., Clemente, R. i Garcia, F. (2000). Theory of mind and peer rejection at school.

Social Development, 9, 271­283.

T’ha resultat útil aquest document?
Premium
És un document Premium. Alguns documents d’Studocu són Premium. Passa’t a Premium per desbloquejar-lo.

B AP 181 - Document per a la realització d'un CESC (sociograma)

Assignatura: Pedagogía Social (22214)

26 Documents
Els estudiants han compartit 26 documents en aquest curs

Universitat: Universitat de les Illes Balears

T’ha resultat útil aquest document?

És una previsualització

Vols un accés complet? Fes-te Premium i desbloqueja les 8 pàgines

  • Accedir a tots els documents

  • Aconsegueix descàrregues il·limitades

  • Aconsegueix notes més altes

Pujar

Comparteix els teus documents per desbloquejar contingut

Ja ets Premium?
ConductaiExperiènciesSocialsaClasse CESC
Qüestionarid’avaluaciódelesrelacionsentreiguals – Collell,J.iEscudé,C.(2006)
Collell,J.,Escudé,C.(2006).Maltractamententrealumnes(I).Presentaciód’unqüestionariper
avaluarlesrelacionsentreiguals.CESCConductaiexperiènciessocialsaclasse,
Àmbitsde
Psicopedagogia
,18,tardor2006,pp812.
Maltractamententrealumnes(I).Presentaciód’un
qüestionariperavaluarlesrelacionsentreiguals
CESCConductaiExperiènciesSocialsaClasse
JordiCollell(EAPG.10SelvasectorB)iCarmeEscudé(EAPG.05SelvasectorA)
Resum: El maltractament entre alumnes (
bullying
) reclama la intervenció dels
adults. Sabem que és un fenomen de grup i que l’èxit de la intervenció és
directament proporcional a la definició concreta de cada situació. Per planificar
l’actuació ens cal conèixer els punts febles i els punts forts del grup. En aquest
treball presentem un instrument d’avaluació de les relacions entre iguals que
identificaelsalumnes implicatsenconductesdemaltractament,elsalumnesque
presentenconductesprosocials,aixícoml’estatussocialdecadaalumnedintredel
grup.L’objectiuésproporcionarunaeinaquepermetidibuixarelmaparelacional
delaclasseperajustarlaintervenció.
Abstract:Peerharassmentorbullyingphenomenonclaimstheadultintervention.It
isknownthatthebullyingisagroupprocess,andthatsuccessoftheinterventionis
directlyproportionaltotheconcretedefinitionofeachsituation.Inordertoplanthe
actionweneedtoknowtheweakpointsandthestrongpointsofthepeergroup.In
thisworkwepresentaninstrumentofevaluationoftherelationsbetweenpeersthat
identifiesthepupilsimpliedinbullyingbehaviors,thepupilswhoshowaprosocial
behavior,aswellasthesocialstatusofeachpupilinthegroup.Theobjectiveis
furnishatoolthatallowsustodrawtherelationalmapoftheclassinordertofitthe
intervention.
Introducció
Elmaltractamententrealumnesesdóna,demaneramésomenysgreu,entotselscentres.
Potrevestirdiferentsformes:agressiófísica,agressióverbaliexclusiósocial.
Són conductesquefinsfapochan estatconsideradesinevitables,problemesquehaviende
resoldre els alumnes entre ells, sovint aliens a la intervenció del professorat que només
interveniaenelscasosmésgreusievidents,idesd’unpuntdevistabàsicamentdisciplinari.
Avui en dia les relacions entre les persones engeneral i el maltractament entre alumnes en
particular,tenenunaaltraconsideració.Undelsreptesqueplantejal'educacióperalsegleXXI
ésaprendreaviurejunts,realitzarprojectescomunsiprepararnospertractarelsconflictesde
manerapacíficaiintel∙ligent.Desd'aquestenfocamenttotselscentreseducatiushandedura
terme actuacions adreçades a millorar la convivència; entre aquestes, prevenir el
maltractamententrealumnesenlesdiferentsetapes.
Els motius són diversos. D’una banda s’ha posat de manifest que els alumnes implicats en
situacionsdemaltractament,tantenelpaperdevíctimacomenelpaperd’agressor,tenenmés
probabilitats de patir alteracions i trastorns psicosocials greus en l'adolescència i en l'edat
adulta.

Per què aquesta pàgina està desenfocada?

Es tracta d’un document Premium. Fes-te Premium i podràs llegir tot el document.

Per què aquesta pàgina està desenfocada?

Es tracta d’un document Premium. Fes-te Premium i podràs llegir tot el document.

Altres estudiants també han consultat

Altres documents relacionats