És una previsualització

Vols un accés complet? Fes-te Premium i desbloqueja les 4 pàgines

Accedir a tots els documents
Aconsegueix descàrregues il·limitades
Aconsegueix notes més altes

Pujar

Comparteix els teus documents per desbloquejar contingut

Ja ets Premium?

TEMA – 6

HUME I L’EMPIRISME

Obra: David Hume (1711 – 1776) escrivia en anglès. Tractat sobre la naturalesa

humana (1739 – 1740). Resum del “Tractat” escrit i publicat per Hume (1740). Assaig

sobre els principis de la moral (1751). Investigació sobre l’enteniment humà (1758)

Història d’Anglaterra (1754 – 1762)...

Pensament:

El projecte de Hume: anàlisi de la ment humana

a. Hume hereta de Descartes la tesi segons la qual totes les veritats empíriques

són dubtables. Ara bé Hume sosté que les veritats empíriques són les úniques

que hi ha. Que l’experiència és la nostre única font d’informació, de

coneixement. (Tesi definitòria de l’anomenat “empirisme”). I d’acord amb el que

s’acaba de dir, Hume sosté que no hi ha veritats absolutament segures (a

diferència de Descartes i els racionalistes). Hume no es cansa d’insistir-hi: Un

empirista conseqüent no té més remei que ser un escèptic (escepticisme: no hi

ha veritats segures).

b. Per tant, no pot tractar-se de construir l’edifici del saber sobre les veritats

absolutament segures (com pretenia Descartes), perquè de veritats segures no

n’hi ha, sinó de la molt més modesta tasca de fer una anàlisi descriptiva de la

ment humana: una anàlisi orientada a mostrar que no hi ha ni hi pot haver

veritats segures. Aquest és el projecte de Hume (el pensament de Hume

significa això),

c. Hume distingeix en la ment humana uns continguts (allò que hi ha dins la ment

humana), unes operacions (allò que la ment humana fa amb els continguts que

té), i unes facultats (gràcies a les quals la ment humana fa el que fa amb els

continguts que té).

d. Pel que fa els continguts, que Hume anomena “percepcions de la ment”, Hume

els classifica segons dos criteris. 1. Segons el seu greu de força o vivor o

intensitat, Hume distingeix entre “impressions” o “sensacions” (d’una banda) i

“idees” (d’altra banda). Les impressions són el que resulta del nostre tracte

amb les coses i són més intenses que les idees, les idees són pàl·lides còpies

de les impressions. Les idees es generen a partir de les impressions.

- Impressió: la d’una poma mentre me l’estic menjant

- Idea: quan recordo o imagino que m’estic menjant la poma

2. Segons el seu grau de complexitat, Hume distingeix entre percepcions

(impressions o idees) “simples” (unitats mínimes de percepció) i “complexes”

(compostes e simples). Exemple de percepció simple: la percepció (impressió o

idea) del color (o del gust, o de l’olor o del tacte,...) Observacions: 1. A la ment

humana no hi hauria idees de cap tipus si en primer lloc no hi hagués

impressions; per tant: no hi ha “idees innates”: la ment humana, abans de rebre

impressions, és completament buida (com un foli blanc) 2. Les impressions són

anteriors a les idees pel que fa a la seva primera aparició; ara bé: les idees un

com generades i presents a dins la ment humana poden generar impressions;

per exemple: la idea d’una poma pot generar en mi la impressió de gana.

e. Pel que fa les operacions de la ment humana, Hume en distingeix unes

quantes. En primer lloc, l’acte de rebre impressions o sensacions, que Hume

Per què aquesta pàgina està desenfocada?

Es tracta d’un document Premium. Fes-te Premium i podràs llegir tot el document.

Apunts tema -6 filosofia EART VIC, són de filo

Tic i Educació

Universitat de Vic

Comentaris

Altres estudiants també han consultat

Altres documents relacionats