- Informació
- Xat IA
Brian Little- ¿Quién eres en realidad El enigma de la personalidad
Personalidad y diferencias individuales (person-PN)
Universitat Oberta de Catalunya
Recomanacions per a tu
Comentaris
Altres documents relacionats
Vista prèvia del text
¿Quién eres en realidad? El enigma de la personalidad pág. 1
Transcripcions en espanyol i català
¿Quién eres en realidad?
El enigma de la personalidad
Brian Little: Qué intrigante grupo de individuos son ustedes para los psicólogos. He tenido la oportunidad en los últimos días de escuchar algunas de sus conversaciones y de verlos interactuar entre sí. Y creo que es justo decir, ya, que hay 47 personas en esta audiencia, en este momento, que presentan síntomas psicológicos que me gustaría discutir hoy. Y pensé que podría interesarles saber quiénes son.
Pero en vez de ponerlos en evidencia, lo cual sería injustificado e invasivo, pensé en contarles unos cuantos hechos e historias, sobre los cuales podrían tener una noción de sí mismos.
Estoy en un campo de estudio conocido como “psicología de la personalidad”, el cual es parte de una ciencia más amplia que abarca toda un área, desde las neuronas hasta los discursos. Y lo que intentamos hacer, a nuestro modo, es descubrir cómo cada uno de nosotros, cada uno de ustedes es, en ciertos aspectos, como el resto de las personas, o como algunas de ellas, pero no es igual a otro.
Puede que se digan de sí mismos: “Yo no soy interesante. Soy la persona más aburrida número 46 en el hemisferio occidental”. O podrían decir de ustedes: “Soy interesante, aunque sea considerado por la mayoría como un magnífico idiota”. Pero es su aburrimiento autodiagnosticado y su idiotez innata lo que me hace, como psicólogo, estar interesado en ustedes. Así que les explicaré por qué esto es así.
Uno de los enfoques más influyentes en la ciencia de la personalidad es la psicología de los rasgos. Esta nos alinea a través de cinco dimensiones que están distribuidas regularmente, y describen aspectos diferenciales adoptados universalmente entre la gente. Tales aspectos forman el acrónimo OCEAN en inglés. Así, “O” ( open ) es la “apertura a la experiencia”, frente a aquellos que son más cerrados. “C” proviene de “compromiso”, frente a aquellos con un enfoque de la vida más indiferente. “E”, “extroversión”, en contraste con los más introvertidos. “A” de “agradabilidad”, en contraste con aquellos no tan agradables y “N” de “neuróticos”, a diferencia de aquellos más estables.
Todas estas dimensiones tienen repercusiones en el bienestar, en nuestras vidas. Y así sabemos que, por ejemplo, la apertura y el compromiso son muy buenas señales del éxito en la vida, pero la gente abierta logra ese éxito siendo audaz y, ocasionalmente, original. Las personas comprometidas lo logran cumpliendo los plazos, perseverando, así como teniendo algo de pasión. La extroversión y el ser agradable conllevan ambos a trabajar bien con las personas. Los extrovertidos, por ejemplo, me parecen intrigantes. A mis alumnos, a veces les propongo un hecho fundamental que puede ser revelador con respecto a su personalidad: les digo que es prácticamente imposible para los adultos lamerse la superficie de sus codos.
¿Sabían ustedes eso? Algunos ya han intentado lamerse la superficie de sus propios codos. Pero los extrovertidos entre ustedes son quizás aquellos que no solo lo han intentado, sino que además han lamido, con éxito, el codo de la persona sentada a su
¿Quién eres en realidad? El enigma de la personalidad pág. 2
lado. Esos son los extrovertidos.
Permítanme tratar con más detalle la extroversión por sus repercusiones, porque es intrigante y nos ayuda a entender lo que yo llamo nuestras tres naturalezas. Primero, la naturaleza biogénetica, nuestra neurofisiología. Segundo, la sociogenética o segunda naturaleza, la cual tiene que ver con el aspecto sociocultural de nuestra vida. Y tercero, lo que te hace un individuo, la idiosincrasia, a lo que llamo “naturaleza idiogenética”. Permítanme explicar.
Una de las cosas que caracterizan a los extrovertidos son los estímulos. Y esa estimulación puede lograrse hallando cosas emocionantes: ruidos sonoros, fiestas y eventos sociales como en TED, ven a los extrovertidos formando un centro magnético. Se reúnen todos juntos. Los he visto. A los introvertidos les gusta más pasar el tiempo en espacios tranquilos allí en el segundo piso, donde pueden reducir la estimulación, y pueden ser considerados por error como antisociales, pero no lo son necesariamente. Solo podría ser que se den cuenta que son mejores cuando pueden reducir el nivel de la estimulación.
A veces es un estímulo interno, de su cuerpo. La cafeína, por ejemplo, funciona mejor en extrovertidos que en introvertidos. Cuando los extrovertidos llegan a la oficina a las 9 a. m. y dicen: “En verdad necesito una taza de café”, no están bromeando, sí la necesitan. En los introvertidos no es igual, particularmente si la tarea a la que se dedican, y si han bebido algo de café, si esas tareas son urgentes, y si ellos son cuantitativos, los introvertidos no pueden parecer particularmente cuantitativos. Pero eso es una idea errónea.
Así que estos son los efectos que resultan ser muy intrigantes: que no siempre somos lo que parecemos ser, y eso me lleva al siguiente punto. Pero debería decir, antes de esto, algo sobre las relaciones sexuales, aunque pueda que no tenga tiempo. Así que, si quisieran que yo... ¿sí, les gustaría? Bien.
Hay estudios hechos sobre la frecuencia en la que se practica el acto conyugal, en grupos de hombres, mujeres, introvertidos, extrovertidos. Así que les pregunto: Cuántas veces por minuto... Oh, perdón, ese fue un estudio en ratas. ¿Cuántas veces al mes los hombres introvertidos participan del acto? 3. ¿Y los hombres extrovertidos? ¿Más o menos? Sí, más. 5, casi el doble. Mujeres introvertidas: 3. ¿Mujeres extrovertidas? Honestamente, hablando como hombre introvertido, lo cual explicaré luego, ellas son heroicas: 7. Ellas no solo tratan con hombres extrovertidos; también eligen a algunos introvertidos.
Nos comunicamos de forma diferente, los extrovertidos y los introvertidos. Un extrovertido, al interactuar, desea tener mucho contacto social afianzado por la cercanía. Le agrada pararse muy de cerca para una buena comunicación. Les gusta mucho el contacto visual, o las miradas mutuas. Hallamos en un estudio que usan más diminutivos cuando conocen a alguien. Así, cuando un extrovertido conoce a un Charles, rápidamente se convierte en “Charlie”, después “Chuck” y luego “Pequeño Chuck”. Pero para el introvertido, se mantiene en “Charles” hasta que tenga el permiso y la confianza de la persona a la que se dirige.
Hablamos en modos diferentes. El extrovertido prefiere un lenguaje sencillo y en “blanco y negro”. El introvertido prefiere, y debo repetirles que soy un introvertido tan extremo como no se lo pueden imaginar, hablamos de forma diferente; preferimos oraciones complejas, analogías y frases ingeniosas. Más o menos. O como fuese. Por no decirlo de otra forma, o algo así.
Cuando hablamos, a veces, lo hacemos sin escucharnos. Yo tuve un proyecto que lo
¿Quién eres en realidad? El enigma de la personalidad pág. 4
palanca durante y después. Y luego escuché una voz grave diciendo: “¿Eh, es usted el Dr. Little?”. Si hay alguna forma de estreñir a un introvertido por seis meses, es hablarle en el retrete. Allí es donde me voy ahora. No me sigan. Gracias.
Qui ets en realitat? L’enigma de la personalitat pàg. 5
Qui ets en realitat?
L’enigma de la personalitat
Brian Little: Quin grup d’individus tan intrigants son vostès per als psicòlegs. He tingut l’oportunitat els últims dies de sentir algunes de les seves converses i de veure’ls interactuar entre si. I crec que és just dir, ja, que hi ha 47 persones en aquesta audiència, en aquest moment, que presenten símptomes psicològics que m’agradaria discutir avui. I he pensat que podria interessar-los saber qui són.
Però en comptes de deixar-los en evidència, la qual cosa seria injustificada i invasiva, he pensat explicar-los uns quants fets i històries a través dels quals podrien tenir una noció de si mateixos.
Estic en un camp d’estudi conegut com “psicologia de la personalitat”, que és part d’una ciència més àmplia que abraça tota una àrea, des de les neurones fins als discursos. I el que intentem fer, a la nostra manera, és descobrir com cadascun de nosaltres, cadascun de vostès és, en certs aspectes, com la resta de les persones, o com algunes d’elles, però no és igual a algú altre.
Pot ser que es diguin a si mateixos: “Jo no soc interessant. Soc la persona més avorrida número 46 a l’hemisferi occidental”. O podrien dir de vostès: “Soc interessant, tot i ser considerats per la majoria com un magnífic idiota”. Però és el seu avorriment autodiagnosticat i la seva idiotesa innata el que em fa, com a psicòleg, estar interessat en vostès. Així que els explicaré per què això és així.
Un dels enfocaments més influents en la ciència de la personalitat és la psicologia dels trets. Ens alinea a través de cinc dimensions que estan distribuïdes regularment, i descriuen aspectes diferencials adoptats universalment entre la gent. Aquests aspectes formen l’acrònim OCEAN en anglès. Així, “O” ( open ) és l’”obertura a l’experiència”, davant d’aquells que són més tancats. “C” prové de “compromís”, davant d’aquells amb un enfocament de la vida més indiferent. “E”, “extraversió”, en contrast amb els més introvertits. “A” d’”agradabilitat”, en contrast amb aquells no tan agradables, i “N” de “neuròtics”, a diferència d’aquells més estables.
Totes aquestes dimensions tenen repercussions en el benestar, a les nostres vides. I així sabem que, per exemple, l’obertura i el compromís són molt bons senyals de l’èxit a la vida, però la gent oberta aconsegueix aquest èxit sent audaç i, ocasionalment, original. Les persones compromeses ho aconsegueixen complint els terminis, perseverant, així com tenint una mica de passió. L’extraversió i ser agradable comporten, tots dos, a treballar bé amb les persones. Els extravertits, per exemple, em semblen intrigants. Als meus alumnes, a vegades els proposo un fet fonamental que pot ser revelador amb respecte a la seva personalitat: els dic que és pràcticament impossible per als adults llepar- se la superfície dels seus colzes.
Ho sabien, vostès, això? Alguns ja han intentat llepar-se la superfície dels seus colzes. Però els extravertits entre vostès són potser aquells que no només ho han intentat, sinó que a més han llepat, amb èxit, el colze de la persona asseguda al seu costat. Aquests són els extravertits.
Qui ets en realitat? L’enigma de la personalitat pàg. 7
dormir a la nit.
Nosaltres vam derivar aquest projecte a un col·lega que es diu Michael. I en Michael gairebé va portar el projecte al precipici. Així que la persona que l’assistia ens va preguntar a en Tom i a mi: “Què n’opineu, d’en Michael?”. Bé, els diré el que Tom va dir en un minut. Va parlar en un clàssic “extravertià”. I aquí com es va sentit per unes orelles extravertides, que és, de fet, més encertat. Vaig dir: “Bé, en Michael té, a vegades, una tendència d’actuar d’una manera que alguns podrien veure potser com més enèrgica del que es requereix normalment”. En Tom va girar els ulls i va dir: “Brian, això és el que he dit: és un imbècil!”.
Com a introvertit, podria al·ludir subtilment certes qualitats d”imbècil” a la conducta d’aquest tipus, però no utilitzaré la paraula amb “I”. Però l’extravertit diu: “Si ell camina com un i parla com a tal, l’anomenaré així”. I així ens diferenciem.
Això és una cosa a la qual hauríem de prestar atenció? Evidentment. És important que sapiguem això. Això és tot el que som? Som només un conjunt de trets? No, no ho som. Recordin, vostès són com altres persones, però no igual a cap altra. Què hi ha d’aquesta part idiosincràtica? Com l’Elizabeth o en George, vostès poden compartir la seva extraversió o la seva neurosi. Però hi ha alguns trets de l’Elizabeth distintius en la seva conducta, o potser d’en George, que ens faci entendre’ls com alguna cosa més que un conjunt de trets? Que ens faci estimar-los? No només perquè són un cert tipus de persona.
No em sembla còmode encasellar les persones. Ni tan sols crec que serveixin els casellers. Llavors, què ens fa diferents? Són les accions de la nostra vida, els projectes personals. Vostès tenen un projecte personal ara, i ningú d’aquí podria saber-ho. Pot relacionar-se amb un fill, ha tornat tres vegades a l’hospital i encara no saben què té. O podria ser la seva mare. I ha estat actuant fora de si. Aquests són trets lliures. Vostè és molt agradable, però actua desagradablement per trencar amb aquestes barreres de letargia administrativa a l’hospital, per obtenir alguna cosa per a la seva mare o el seu fill.
Què són aquests trets lliures? Aquests trets sorgeixen quan sortim de la rutina per avançar en un projecte de la nostra vida. I són el que importa. No preguntin als altres quin tipus són; preguntin: “Quins són els teus projectes a la vida?” i sorgiran aquests trets lliures. Jo soc introvertit, però tinc un projecte, que és l’ensenyança. Soc professor. I adoro els meus estudiants, i adoro el meu ofici. I no puc esperar a ensenyar-los què hi ha de nou, què és emocionant, què no puc esperar a explicar-los. Així que actuo de manera extravertida, perquè a les 8 del matí, els estudiants necessiten una mica d’humor, una mica de diversió per mantenir-los atents en difícils dies d’estudi.
Però necessitem anar amb compte quan actuem prolongadament fora del paper. A vegades, podem descobrir que no ens cuidem a nosaltres. Per exemple, després d’un període de pseudoextravertisme he de reparar certa part de mi. Com va dir la Susan Cain al seu llibre Quiet , en un capítol on va incloure l’estrany professor canadenc que li feia classe llavors a Harvard, a vegades vaig al lavabo d’homes per evitar la sobreexposició dels escandalosos extravertits.
Recordo un dia particular quan vaig anar al lavabo, intentant evitar la sobreestimulació. I un verdader extravertit va venir, no just al meu cubicle, sinó al de l’altre costat, i vaig arribar a sentir molts sorolls evacuatius, que odiem, fins i tot els nostres, per això activem la palanca durant i després. I després vaig sentir una veu greu dient: “Eh, vostè és el Dr. Little?”. Si hi ha alguna manera de restrènyer un introvertit durant sis mesos és parlar-li al
vàter. És on vaig ara. No em segueixin. Gràcies.
Brian Little- ¿Quién eres en realidad El enigma de la personalidad
Assignatura: Personalidad y diferencias individuales (person-PN)
Universitat: Universitat Oberta de Catalunya
És una previsualització
Accedir a tots els documents
Aconsegueix descàrregues il·limitades
Aconsegueix notes més altes
