Saltar al documento

Comunicació verbal i no verbal

fklasñdkfja´sñ
Asignatura

Historia del Mundo Contemporáneo

999+ Documentos
Los estudiantes compartieron 1124 documentos en este curso
TitulaciónNota

Bachillerato

1º Bachillerato
Año académico: 2016/2017
Subido por:
Estudiante anónimo
Este documento ha sido subido por otro estudiante como tú quien decidió hacerlo de forma anónima
Instituto de Educación Secundaria San Isidoro

Comentarios

Inicia sesión (Iniciar sesión) o regístrate (Registrarse) para publicar comentarios.

Vista previa del texto

COMUNICACIÓ VERBAL I NO VERBAL

1. PARALINGÜÍSTICA

Estudia els aspectes no semàntics del llenguatge, com per exemple, els tons emprats, el ritme amb el que es parla, el volum de la veu, els silencis i els timbres (agut, greu...).

Diferents aspectes d’estudi:

A. To de veu. Es un factor que relaciona el sentiment i l’expressió que emprem, això és, el que sentim i el que verbalitzem. Emprar-lo bé és fonamental per a transmetre al nostre interlocutor, exactament allò que volem, ja que emprar un to inadequat pot distorsionar el significat del missatge que es transmet.

B. Ritme. És la fluïdesa verbal amb la que s’expressa un persona, o el que és el mateix, el nombre de paraules per minut que diu. Per a què el nostre missatge sigui comprensible, hem d’anar a un ritme entre 100 i 150 paraules per minut. Per damunt de les 200, es parla molt de presa i per sota de 100, es parla molt lent i la persona pot avorrir.

C. Volum. Es relaciona amb la intensitat amb la que parlem. L’emprem per a posar èmfasi. Un volum baix, generalment, indica timidesa, submissió o tristesa. Pel contrari, un volum alt transmet autoritat, seguretat en un mateix o domini d’una situació.

D. Silencis. Són pauses realitzades en la comunicació verbal. En algunes ocasions és necessari no dir coses, per a poder expressar-ne d’altres. Els silencis es poden interpretar de manera positiva o negativa.

Diferents dels silencis són les pauses que són paredes que efectuem a la comunicació verbal i en les que el nostre interlocutor pot aprofitar per a agafar la paraula, pel contrari, els sospirs són inspiracions profundes continuades per una expiració audible que expressa pena, alleujament, fatiga, desig, etc.

E. El Timbre. És el registre que ens permet distingir a una persona de manera immediata.

2. KINESIA

Es dedica a estudiar el significat dels moviments humans (creuar les cames, arrufar el nas, entrellaçar les mans, etc.).

Els factors associats al comportament, la Kinesia els classifica en:

A. Gestos i postures. En els gestos s’analitzen els moviments de la cara, les mans, els braços i les cames, el cap i el cos en el seu conjunt. Els gestos transmeten informació del nostre estat d’ànim, o una valoració sobre alguna cosa, per exemple, en les nostres relacions diàries fem molts gestos amb les celles. Les postures són comportaments que solen ser més estables que

els gestos i poden durar de minuts a hores. S’analitzen les formes d’estar de peu, de seure, e inclús, la manera de caminar. Solen comunicar intensitats emocionals o expressar el nostre estat afectiu en un moment determinat. Per exemple, quan creuem els braços podem estar indicant que no tenim molta predisposició a fer alguna cosa, per exemple.

B. Ulls. Mitjançant els ulls transmetem quin és el nostre estat emocional o les intencions que tenim. Es parla de conducta ocular. Per exemple: mantenir la mirada fixa i sostinguda és un senyal d’amenaça per a l’altre interlocutor.

C. Contacte corporal. Implica l’establiment d’una relació física entre 2 o més persones. Transmet una forta carga emocional.

En els següents apartats s’analitza amb més profunditat els principals actes no verbals que estudia la kinesia:

A. Expressió facial. Alegria, fàstic, tristesa, menyspreu, por, sorpresa, enuig, somriure, etc.

Pel que fa al somriure podem distingir-ne 2 tipus:

A. Somriure senzill: De baixa intensitat. És habitual en les èpoques de l’adolescència. Transmet inseguretat. D’alta intensitat. S’utilitza per a saludar persones desconegudes. Transmet confiança.

B. Somriure superior. Es veuen els dents superiors. Transmet alegria. S’utilitza amb persones de confiança o si una persona és extravertida. Mitjançant aquest tipus de somriure s’arriba al riure.

B. Les mirades. Els ulls transmetem molta informació. Si mirem fixament a una persona durant un cert període de temps, li estem transmeten hostilitat, pel contrari, si baixem la mirada, transmetem un senyal de inseguretat o submissió.

Es poden distingir 3 classes de mirades:

A. Mirada laboral. Es dona en ambients de treball. Hem de procurar que la nostra mirada no caigui per sota del nivell dels ulls del nostres interlocutor.

B. Mirada social. La nostra mirada cau per sota dels ulls del nostre interlocutor.

C. Mirada intima. Els ulls de l’emissor recorren de dalt a baix el cos del seu interlocutor.

C. La postura. La manera en la que es manté el cos quan s’està de peu, caminant, seient, etc. Acompanya a la comunicació verbal de igual manera que poden fer-ho els gestos. Reflexa l’estat emocional de les persones, sobretot, la dada de si estan tenses o relaxades. Si la persona està ansiosa, la postura serà rígida, i es mostra encongida, significarà abatiment o tristesa.

Dins de la postura cal distingir:

amorosa. De la mateixa manera, els àrabs, mediterranis i japonesos poden percebre als anglosaxons com a freds i distants. Exemple, els nord-americans poden utilitzar una distància de 75 cm per a conversar, en canvi, els magrebins s’apropen tant que quasi arriben a tocar-se.

Les zones que marquen la distància a la que consentim que estigui una persona, segons el grau d’intimitat, són les següents:

▪ Distància íntima. Fins a 45 cm. Es la distància per a la conversació íntima. Aquest espai queda reservat per a familiars o amics íntims, exceptuant una sèrie de professionals, com per exemple, els metges. ▪ Distància personal. De 45 a 120 cm. Es la que es manté amb persones conegudes, es a dir, en trobades personals però, no íntimes, converses entre companys de treball, veïns, etc. De 45 a 75 cm és la distància corrent d’un individu a la cultura occidental però, en cultures com la oriental o la escandinava, augmenta, aproximadament, fins als 120 cm.

Quan algú envaeix aquesta zona, procurem separar-nos, per a mantenir la distància de seguretat.

▪ Distància social. De 120 a 360 cm. El contacte físic en aquesta zona és quasi impossible, per això, és la que s’utilitza en converses formals, trobades impersonals o amb desconeguts. Un exemple seria la distància entre caps i empleats; els despatxos dels càrrecs rellevants a l’empesa tenen taules amb una profunditat suficient per a poder mantenir aquesta distància.

▪ Distància pública. Més de 360 cm. Es la que s’utilitza per als discursos, conferències i reunions, ja que suposa prestigi i autoritat. Distància entre el President i els Accionistes a les Juntes Generals dels bancs i de les grans empreses.

4. IMATGE PERSONAL. ESTIL

Es molt més que el simple concepte del vestit, doncs fa referència també al conjunt de trets físics, gestos, moviments, estil al caminar, to de veu, forma de mirar, etc. Equival a Estil. Cada persona es forma la seva pròpia imatge.

Les primeres impressions tenen gran importància en la comunicació.

És necessari distingir entre l’estil personal de la nostra vida privada, de l’estil professional. A l’empresa, determinats oficis o professions exigeixen una determinada indumentària (uniforme) o equip (bombers, sanitaris, militars, etc.).

En l’àmbit administratiu, en especial, és molt important la imatge del personal que te contacte amb el públic, doncs, d’alguna manera, suposa la imatge de l’empresa. Algunes organitzacions empresarials i no empresarials, poden dictar normes, més o menys concretes, relatives a la presentació i aparença personal. És important no destacar ni per defecte, ni per excés, i recordar que l’aspecte exterior te una forta carrega comunicativa.

¿Ha sido útil este documento?

Comunicació verbal i no verbal

Asignatura: Historia del Mundo Contemporáneo

999+ Documentos
Los estudiantes compartieron 1124 documentos en este curso
TitulaciónNota:

Bachillerato

1º Bachillerato
¿Ha sido útil este documento?
COMUNICACIÓ VERBAL I NO VERBAL
1. PARALINGÜÍSTICA
Estudia els aspectes no semàntics del llenguatge, com per exemple, els tons emprats, el ritme
amb el que es parla, el volum de la veu, els silencis i els timbres (agut, greu...).
Diferents aspectes d’estudi:
A. To de veu. Es un factor que relaciona el sentiment i l’expressió que emprem, això és, el que
sentim i el que verbalitzem.
Emprar-lo és fonamental per a transmetre al nostre interlocutor, exactament allò que
volem, ja que emprar un to inadequat pot distorsionar el significat del missatge que es
transmet.
B. Ritme. És la fluïdesa verbal amb la que s’expressa un persona, o el que és el mateix, el
nombre de paraules per minut que diu.
Per a què el nostre missatge sigui comprensible, hem d’anar a un ritme entre 100 i 150
paraules per minut. Per damunt de les 200, es parla molt de presa iper sota de 100, es
parla molt lent i la persona pot avorrir.
C. Volum. Es relaciona amb la intensitat amb la que parlem. Lemprem per a posar èmfasi. Un
volum baix, generalment, indica timidesa, submissió o tristesa. Pel contrari, un volum alt
transmet autoritat, seguretat en un mateix o domini d’una situació.
D. Silencis. Són pauses realitzades en la comunicació verbal. En algunes ocasions és necessari no
dir coses, per a poder expressar-ne d’altres. Els silencis es poden interpretar de manera
positiva o negativa.
Diferents dels silencis són les pauses que són paredes que efectuem a la comunicació verbal
i en les que el nostre interlocutor pot aprofitar per a agafar la paraula, pel contrari, els
sospirs són inspiracions profundes continuades per una expiració audible que expressa pena,
alleujament, fatiga, desig, etc.
E. El Timbre. És el registre que ens permet distingir a una persona de manera immediata.
2. KINESIA
Es dedica a estudiar el significat dels moviments humans (creuar les cames, arrufar el nas,
entrellaçar les mans, etc.).
Els factors associats al comportament, la Kinesia els classifica en:
A. Gestos i postures. En els gestos s’analitzen els moviments de la cara, les mans, els braços i les
cames, el cap i el cos en el seu conjunt. Els gestos transmeten informació del nostre estat
d’ànim, o una valoració sobre alguna cosa, per exemple, en les nostres relacions diàries fem
molts gestos amb les celles. Les postures són comportaments que solen ser més estables que
pag. 1
El tono de voz.