- Informació
- Xat IA
Cultura Audiovisual Temari Selectivitat
Cultura Audiovisual II
Batxillerat
• 2º De BatxilleratInstitut - Catalunya
Recomanacions per a tu
Comentaris
Altres estudiants també han consultat
Vista prèvia del text
TEMA 1. La integració so-
imatge en la creació
audiovisual
1. Què és el so i com el percebem?
[FÍSICA] El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (p. aire o aigua), provocats per una vibració (font) que s'hi transmet en forma d 'ones sonores.
- Un cos emet un so només si vibra.
- Es necessita un medi per transmetre’s. (velocitat de 330 m/s a l’aire)
- No es propaga pel buit.
- Un receptor (oïda humana, micròfon)
[PERCEPCIÓ] El so és la sensació produïda per les variacions de pressió generades per un moviment vibratori d’un objecte que es transmeten a través d’un medi. "Si un arbre cau en un bosc i ningú està a prop per escoltar-lo, fa algun so?” SO AUDIBLE PER LA OÏDA HUMANA Sensació detectada per la nostra oïda produïda per les ràpides variacions de pressió a l’aire per sobre i per sota d’un valor estàtic (pressió atmosfèrica). Aquestes vibracions arriben a la membrana de l’oïda externa (timpà) i es propaguen per una cadena d’ossets fins al nervi auditiu que envia un senyal elèctric al Cervell.
2. La funció expressiva del so
El so acompanya o enriqueix la imatge? És un error separar àudio i imatge → “Audiovisual”:
- Treballen conjuntament
- Sensacions, informació rebudes per un doble canal (vista i oïda)
FUNCIÓ EXPRESSIVA DEL SO:
- Matisa, intensificant o suavitzant, l’efecte narratiu de la imatge
- Comunica sensacions i universos espacials
- Crea i comunica la continuïtat del relat
- Qualitat del so: perfecta o dolenta
- El so requereix d’una planificació:
- Elecció correcta de l’equipament
- Punt de vista tècnic i des de la vessant narrativa
- Elements sonors:
- Veu humana
- Música
- Efectes i ambients sonors
- El silenci
3. Conceptes tècnics bàsics
Conceptes bàsics del moviment ondulatori :
- Velocitat : Espai que avança l’ona per unitat de temps. Depèn del tipus d’ona i del medi de propagació.
- Període : Temps que triga una partícula en efectuar una oscil·laciócompleta (T)
- Freqüència : Nombr d’oscil·lacions completes per unitat de temps.
Conceptes bàsics del moviment ondulatori :
- Longitud d’ona : Distància entre dos punts consecutius que estan en concordança de fase (posicions idèntiques i mateix mode de moviment)
- Amplitud : Separació màxima que assoleix cada punt respecte laposició d’equilibri.
Paràmetres del so: INTENSITAT
La intensitat és la qualitat del so per la quall'oïda distingeix un so fort o un so dèbil. També s’anomena amplitud d’ona. Suposa la força o la quantitat d’energia amb la qual està dotada una ona i que es mesura amb decibels (dB).
Anomenem so fort a allò que produeix un martell mecànic o el que es pot sentir en una discoteca, per exemple.
Es representa mitjançant el diagrama polar:
Direcció en la qual està dirigit el micròfon: 0o
Màxima captació: 0 dB
Nivell d’atenuació per cada angle
Pot variar en funció de la freqüència: altes freqüències més direccionals i baixes freqüències més omnidireccionals
Omnidireccional Capten per igual el so en totes les direccions. S’utilitza per a freqüències baixes. Per exemple, és molt útil per captar el so ambient.
Direccionals o de cardioide Tenen una àrea de captació privilegiada a la part frontal i una àrea morta a la part posterior. S’utilitzen en llocs amb molt soroll d’ambient per restar-lo en benefici d’un so concret, per exemple la veu d’un locutor. Les retransmissions esportives es fan mitjançant aquest tipus de dispositiu. També vocalistes (escenaris amb soroll)
Bidireccionals Capten bé el so procedent de dues direccions oposades i el cancel·len en les seves perpendicularitats. Resulten molt útils en les entrevistes; són els que es col·loquen sobre la taula quan un personatge es troba davant d’un altre
Característiques tècniques:
- Resposta en freqüència: el nivell de sortida és igual per a totes les freqüències?
- Resposta plana: Totes les freqüències audibles (20Hz a 20KHz) tenen el mateix nivell de sortida. Adequat quan la font de so s’ha de reproduir sense canvis (coloració). Per exemple, actuació musical
- Resposta personalitzada: Per millorar el so d’una font concreta. Per exemple, per millorar la intel·ligibilitat de la veu (pic entre 2 - 8 KHz)
Elecció del micròfon:
- Què és el que volem gravar?
- Dinàmics: veus potents, guitarres amplificades o bateries
- Condensador: instruments acústics (so més natural) --> requereixen alimentació
- En quin entorn sonor anem a gravar?
- Omnidireccionals: estudis de gravació, platós de TV, teatres
- Cardioides: en escenaris
- Quin so del micròfon volem? Resposta plana: als estudis de gravació
Col·locació del micròfon per gravar veu
- Situar-lo a 15-30 cm de la boca
- Evitar l’efecte de proximitat (veu massa greu)
- Millor davant la boca que els de corbata. Les altes freqüències són direccionals
- Usar filtres “anti-pops”
- Allunyar-los de superfícies que provoquin reflexions
4. La mesura del so
Nivell de pressió sonoral (SPL - sound pressure level): determina la intensitat del so que genera una pressió sonora
Es mesura en decibels (dB)
Varia entre 0 dB llindar d'audició i 120 dB llindar de dolor.
L’oïda no percep l’increment de pressió sonora proporcionalment sinó logarítmicament
Com el decibel és adimensional i relatiu, per mesurar valors absoluts es necessita especificar a quina unitats està referida.
Nivell de línia i de micro
- Senyal de micròfon: senyal més dèbil i baixa impedància (600 ohms) que requereix de preamplificació
- Nivell de línia: per transmetre senyals analògics entre equips (mitjana impedància 1,5K – 5Kohms)
- Nivell d’instruments: per guitarres i baixos amb impedància alta (>10 kohms)
4 La cadena de gravació
Cadena de so / Cadena d’àudio:
- Connexionat i flux de senyals en un sistema de so.
- Recorregut a través de diferents etapes i equips:
- Micròfons
- Amplificadors
- Taules de mescla
- Altaveus
- ...
- Utilitzat en:
- Estudi de gravació
- Actuació en directe (concert de rock)
- Instal·lació audivisual (auditori)
- ...
- Funció:
- Capturar el so
- Modificar-lo / Processar-lo
- Amplificar-lo
Elements bàsics:
- Transductors d’entrada: micròfons, instruments elèctrics, reproductors d’àudio
- Preamplificadors: transformar el nivell de micròfon en nivell de línea
- Processadors de senyal: taules de mescla, equalitzadors (freqüència), compressors (dinàmic), reverberació (temps)
- Sistemes de gravació: mecànic, magnètic, òptic, disc dur (SSD)
- Sistemes d’amplificació: senyal de línia a senyal de potència
- Transductors de sortida: altaveus, auriculars
4 La taula de mescles
Permet combinar (sumar) tots els senyals provinents de diferents fonts sonores. A més, té altres funcions:
- Adaptar nivells d’entrada i impedàncies
- Ajustar nivell d’entrada (fader) o sortida (master fader) del 0 al 100 %
- Correccions en freqüència: equalitzacions, greus i aguts, ...
- Monitorització visual (vúmetres, leds, pantalla) i acústica (auriculars)
- Alimentació fantasma (phantom)
TIMBRE
- Principal senyal d’identitat
- Distingir sons d’igual to i intensitat: trompeta/saxofon, veu amic/enemic
- Construcció de personatges (edat, atractiu, etc.)
TEMPO
- Velocitat d’execució de la música o producció del so
- Lenta: monotonia, tranquil·litat,
- Ràpida: excitació, sensació de celeritat
RITME
- Proporció entre el temps d’un moviment i el d’un altre
- Constant: monotonia
- Canviant: confusió
ATAC/DECAÏMENT
- Com comença i acaba un so
- Atac violent (perill, violència) / Atac suau (previsible, avorrit)
- Decaïment brusc (tancament, definició) / Pausat (allunyament, dubte, suavitat)
El so diegètic i no diegètic
- El so diegètic : la font del so està representada en l’espai de la imatge
- Veus dels personatges (també pot ser interior = pensaments)
- Sons produïts per objectes dintre de l’acció
- Música d’instruments presents en la imatge
- El so extradiegètic o no diegètic : la font del so NO està representada en l’espai de la imatge
- Veu del narrador
- Efectes sonors per donar més dramatisme
- Ambientació musical d’instruments que no apareixen a l’escena
Els elements sonors
Quins són?
- **La veu humana
- La música
- Efectes sonors
- El silenci**
Quins efectes narratius tenen?
- Per contrast: veiem (imatge) i sentim (so) coses que es contraposen
- Per superposició: “veiem el que escoltem”
- De manera passiva: el so no té res a veure amb la imatge
La veu humana
- Diàlegs : Doble funció:
- Informativa: per donar suport a la informació argumental
- Expressiva: per transmetre emocions dels personatges →Pla-contraplà i so encavalcat: es mostra la parla d’un personatge sobre la imatge del que escolta per mostrar la reacció d’aquest
- Veu en off: s’escolta una veu que no és a la pantalla. Permet comprendre allò invisible a partir del que està visible
- Monòleg interior : Tradueix de manera explícita allò que pensa i reflexiona el personatge.
La música com element expressiu:
- Música objectiva (o diegètica): protagonisme en essencial de la història o de l’acció Exemples: La diligencia (corneta) o el Titanic (orquestra tocant mentre el vaixell s’esfonsa)
- Música subjectiva : crea un ambient emocional en l’espectador potenciant la intenció de la narració Exemple: Carros de fuego
- Música descriptiva: ens evoca a una situació real concreta (vent, foc, batalla, un lloc o una època determinada Exemple: Quatre estacions de Vivaldi
- Música reflexiva : permet que l’espectador tingui un temps perquè
Tema 2. La imatge fixa
Definició d’imatge
La paraula imatge s’aplica a diferents conceptes:
- Aparença visible d’un objecte imitada per qualsevol procediment que permeti generar formes i tonalitats a sobre d’un suport manipulant un determinat material (dibuix, escultura, pintura, fotografia, etc.)
- Pot imitar el món real o mostrar alguna cosa inventada
- Imatge en un mirall: reflexa els raigs lluminosos i fa visible el que té davant
- Imatges mentals: representacions d’alguna cosa en la ment. Imaginació.
- Part de la nostra relació amb el món exterior i molts dels nostres pensaments funcionen a partir d'imatges.
Anàlisi de les imatges
ELEMENTS DE LA IMATGE
- BÀSICS: Punt, línea, forma
- COLOR: To, saturació, brillantor
- TEXTURA: Tàctil, visual, natural, artificial
- ENQUADRAMENT: mides de pla
- ANGULACIÓ: picat, contrapicat, zenital, nadir
ELEMENTS FORMALS DE LA IMATGE:
1. EL PUNT: Qualsevol forma petita sobre un fons relativament gran actuarà com a punt
- Té una enorme força d’atracció per a la vista
- La seva situació és molt important perquè es veurà ràpidament i es convertirà en el centre d’atenció
Tres PUNTS fonamentals en la composició:
- EL CENTRE GEOMÈTRIC
- ELS PUNTS DE FUGA
- ELS CENTRES D’INTERÈS 2. LA LÍNIA : punts molt pròxims ➡ direccionalitat
- Un punt en moviment o una trajectòria
- Reals o virtuals (per exèmples les línies de fuga)
- Implícites (interseccions de plans, eixos) o aïllades (rectes i corbes) - Línia horitzontal, vertical, diagonal, corba - Horitzontal: estabilitat i tranquil·litat - Vertical : acció, profunditat en la imatge
- Diagonal : moviment i dinamisme - Corba : formes orgàniques, sensualitat
3. LA FORMA: quan la línia defineix un contorn - El triangle és molt estable visualment, però també indica grandesa, misticisme. - Quadrat i rectangle :Ordre,estabilitat,solidesa, precisió - Cercle : es troba a la naturalesa, evoca calidesa, infinitud, seguretat - Altres formes: en L (estabilitat) i pentàgon
LLUM I COLOR
Què és el color?
- Interacció entre una petita gamma d’ones electromagnètiques i els ulls i cervell d’una persona
- Blau, verd = Categorització de les nostres experiències cerebrals
Què és la llum?
- Ona electromagnètica amb longituds d’ona entre 780 nm i 380 nm
PARÀMETRES BASCIS DEL COLOR
- To o matís o tint (Hue) : qualitat principal que permet distinir un color d’un altre. Longitud d’ona predominant.
- Saturació (Saturation) : "puresa" de color: més saturat implica menys barrejat amb el blanc (o grisos neutres) i menys saturat, més pàl·lid.
- Lluminositat (Lightness)/ Brillantor (Brightness) : es refereixen al grau de claredat o foscor d’un color. Relacionats amb la intensitat de l’estímul lluminós i la sensació percebuda
- Per ressaltar el motiu➡contrast del to entre el motiu i el fons
- Simplificar la composició:
- fons uniformes, amb pocs detalls
- pocs colors i molt contrastats
- La saturació➡ intensitat
- Els tons suaus (poca saturació) ➡ tranquil·litat
- La imatge en blanc i negre:
- Molt impactant
- Ressalta més els contrasts
- Predomina la forma, la textura, l’expressió d’una cara
EL VERMELL
Múltiples connotacions
- Sang: des de l’amor, la passió, l’agressivitat
- Atreu l’atenció: senyals de perill, cotxes esportius
- Productes de consum (tabac, vodafone, coca-cola)
- Evitar si es vol transmetre calma
EL VERD
Color de la natura (vegetació)
- Estabilitat, seguretat (semàfor verd)
Interessa: Decorat, ambient , natura Ús: Descriptiu / Narratiu
POSICIÓ DE LA CÀMERA
- Pla holandès, oblicu, aberrant POV / impossible
TEXTURA
- A la societat, ús de textures falses: superfícies plastificades que imiten fusta o marbre, papers pintats que imiten estucats de paret, etc.
- Plasmar la textura en una imatge:
- més realisme i il·lusió òptica de 3D
- Visió més real de l’objecte
- Definició : aspecte extern que presenten les superfícies de les formes i ens informen de quin material estan fetes
- Objectes llisos o arrugats , suaus o aspres
- Vida real: sentit del tacte
- Imatges: punt de vista i il·luminació:
- Llum dura (directa) : genera ombres destacant el volum i per tant la textura
- Llum plana (difusa/indirecta) : suavitza el contrast i la sensació de textura i relleu
Tema 3. La imatge en
moviment
Etapes d'una producció audiovisual
1.- Preproducció: El procés de preproducció engloba totes aquelles tasques que s'han de dur a terme abans de començar el rodatge del projecte. 2.- Producció: El procés de producció és aquell espai de temps en què s'està fent el rodatge en sí del projecte. 3.- Postproducció: Aquesta és l'última fase del projecte i engloba tots els processos que es duen a terme sobre el material gravat en la fase de producció.
El guió
Idea : Experiència, pensaments,... Sinopsi : resum contingut història Tractament : Plantejament qualitatiu i quantitatiu Guió literari : Especificació de diàlegs i seqüències Guió tècnic : Explicació pla a pla Story Board : Treball professional amb dibuixos
Tres dimensions
Enquadrament
- L'enquadrament , en fotografia, o en cinema és la composició, la forma en la qual s'ordenen els objectes vistos, dins del que efectivament queda en un quadre.
- És la porció d'escena que elegeix captar el fotògraf o el càmera
El format
- El format o la relació d’aspecte d’una imatge és la proporció entre l’amplada i l’alçada. Es calcula dividint l’amplada per l’alçada << X/Y>>
- Tipus de formats:
- Clàssic 4/3 per TV (SD)
- Palplus 16/9 per TV (HD)
- Panoràmic 5/3 per cinema
- Scope 7/2 per cinema
Angles de la càmera
Pla escorç, pla - contraplà
SEGONS EL PUNT DE VISTA
Pla objectual: La càmera se situa com si qui mirés per ella fos un objecte. Pla subjectiu: La càmera ens mostra el que veu el subjecte, com si la càmera estigués en els seus ulls. S'intenta ficar a l'espectador, en la pell del subjecte. Pla subjectiu voyeur: És un pla que ens mostra què està observant al subjecte, a través d'un objectiu, un pany, uns prismàtics, etc. I mentre observa, l'observat no és conscient. Pla indirecte: S'observa el món mitjançant reflexos. Poden ser en l'aigua, en un mirall, en un aparador.
Moviment de la càmera.
Travelling: Es munta la càmera i el trípode/suport de càmera en vies per aconseguir un moviment suau i perfecte. Zoom: Zoom in / zoom out mitjançant la mecànica òptica de la càmera si aquesta ho permet. Depèn del tipus d'òptica, s'usa més a la televisió que en cinema. Càmera espatlla.
Regla de l’eix
- En qualsevol pla qualsevol acció defineix un eix de moviment que és fàcilment identificable entre objecte- personatge, entre personatges o respecte l'escenari.
- Per situar la càmera a l'altre costat de la línia s'ha de passar just per sobre d'aquesta o sinó l'espectador perdrà la perspectiva.
- El salt d'eix pot ser un recurs narratiu utilitzat correctament i amb una justificació.
Regla dels 30º
- Entre un pla i el següent d'un mateix objecte / personatge s'ha de modificar la posició de la càmera mínim 30o.
- Entre un pla i el següent d'un mateix objecte / personatge s'ha de saltar un tipus de pla com a mínim.
Regla dels terços
Consisteix a dividir el pla en 3 trossos idèntics tant en vertical com en horitzontal i on tenim les interseccions és on resideixen els punts d'interès.
Objectes de l'escena Color
Temàtica
Tema 4. El cinema
Gèneres cinematogràfics
- Gènere cinematogràfic: manera de classificar les pel·lícules segons les seves característiques formals o de contingut.
- Cada pel·lícula es classifica depenent de: ‒ els seus elements narratius, ‒ l’època en què se situa l’acció ‒ l’argument, ‒ els símbols, ‒ la base temàtica, el ‒ grau de ficció i versemblança, ‒ la tècnica, ‒ el plantejament, el desenvolupament i la intenció dramàtica.
- Els puristes solen afirmar, que l’origen dels gèneres en el cine és únicament per motius econòmics.
WESTERN La temàtica : al voltant del naixement de la nació nord-americana i la conquesta de l'oest. Exemple : La Diligencia (1939) de John Ford s'inicia el període daurat del gènere. Actors més representatius : Gary Cooper, John Wayne, James Stewart, Henry Fonda i Clint Eastwood.
CINEMA NEGRE (POLICÍAC) La temàtica : aborda els crims o delictes, el mercat il·legal d'alcohol, la influència corrupta del poder, el crim organitzat o els robatoris a bancs. Característiques : protagonitzat per lladres, criminals, policies, detectius, etc. L'escenari són frequentment els carrers de les ciutats o interiors amb una il·luminació de forts contrasts. Exemple : cinema negre clàssic (1941-60) Actors més representatius : Humphrey Bogart, James Cagney, Edward G. Robinson i Lauren Bacall.
THRILLER
Terme utilitzat per la crítica nord-americana per etiquetar les obres realitzades posteriorment (80-90’s). Característiques : mantenen certes característiques del cinema negre, però refusen el classicisme (claredat en la narració) i aporten elements de la postmodernitat (predomini deIs efectes especials...) Exemples : El silencio de los corderos (1991); Pulp Fiction (Quentin Tarantino, 1994) Actors més representatius : Anthony Hopkins, Jodie Foster, ....
CIÈNCIA FICCIÓ Temàtica : històries sobre l’evolució de la ciencia i la tecnología ubicades en futurs imaginaris Característiques : obres espectaculars on predominen els efectes especials, grans èxits de taquilla, segones (i més) parts Exemples : 2001 A Space Odissey, Star Wars, E. Alien, etc Directors més representatius : Steven Spielberg, George Lucas i George Mélies (Viatge a la Lluna, 1902)
TERROR Temàtica : històries protagonitzades per monstres i éssers terribles. Característiques : s’inicia a Alemanya i països nòrdics (influència de l’expressionisme). Escenaris deformats i opressius Exemples pioners : El gabinet del Dr. Caligari (1919), Nosferatu (1922), Dràcula (1931, Frankestein (1931) Altres : Alien (1979), El Resplendor (1980)
ALTRES GÈNERES CINEMATOGRÀFICS Cinema bèl·lic Comèdia Melodrama Musical Documental Animació
Cultura Audiovisual Temari Selectivitat
Tema: Cultura Audiovisual II
Batxillerat
• 2º De Batxillerat
- Descobrir més de:Cultura Audiovisual II171 Documents
- Més de:Cultura Audiovisual II171 Documents
