- Informació
- Xat IA
T’ha resultat útil aquest document?
16. Reforma Gregoriana i les croades (1050-1150)
Assignatura: Història Medieval (100014)
38 Documents
Els estudiants han compartit 38 documents en aquest curs
Universitat: Universitat Autònoma de Barcelona
T’ha resultat útil aquest document?
16. Reforma Gregoriana i les croades (1050-1150)
Objectiu la pau de Deu: que les esglésies es converteixin en un lloc per recaptar impostos.
El segle XI marca un canvi dràstic que permet veure la diferència entre les església abans i després de la
feudalitat. Neix una nova església catòlica sense precedents. Set graus de parentiu; el matrimoni és un
pacte civil i l’església ho vol convertir en un estament; l’església té el poder per decidir el parentiu dels
nobles.
Reforma gregoriana: la condueix el Papa. Objectiu: simonia i nicolaisme. Tot un seguit de Papa com
Lleó IX, Nicolau II i sobretot Gregori VII és qui dóna nom a la reforma.
Lleó IX: cisma d’occident. 1054 es produeix el cisma entre les esglésies catòlica i ortodoxa. Civitate:
exèrcit del Papa.
Robert Guiscard: cap dels Normands. Germà de Roger I rei de Sicília, fill de la casa dels Hanteville a
Normandia. Robert Guiscard va en contra del Papa al 1054 i al 1059 es torna el comandant dels exèrcits
papals, exèrcit St. Pere. Comença la Guerra Santa. Els germans són els responsables de la conquesta de
Sicília en els anys 1070-1085. Passa de ser una illa musulmana a una cristiana.
Nicolau II: se l’atribueix el col·legi cardenalici, són els que triaran els Papa (els cardenals). Abans
escollien el Papa els romans. A partir d’ara, el Papa és un governant.
Gregori VII: responsable del conflicte anomenat Querella de les investidures (1075-1083). És una
relació a l’emperador alemany. Gregori és de la banda eclesiàstica, Enric IV de la banda imperial. Una
discussió sobre qui governa sobre qui, si és l’emperador qui tria els Papas, si són els Papas els que
nomenen/sancionen els emperadors. Vuit anys de conflictes que se salden amb proclamacions d’anti-
emperadors i anti-Papas. El conflicte acaba amb Robert Guiscard anant a salvar al Papa i destrueix Roma.
El conflicte no es resol fins al 1122 amb els acords de Worms; s’acaba el nicolaisme i es prohibeix als
sacerdots casar-se i tindre descendència. L’església posa com a solució a això imposant el Nepotisme,
que és “si el meu fill no por ser bisbe, que ho sigui el meu nebot”.
Croades (1095-XIII): primeres croades. La raó és Jerusalem. Molta gent va a fer el pelegrinatge a
Jerusalem. Al 1009 els Fatimites destrueixen el Sant Sepulcre de Jerusalem. A Jerusalem és comença a
detectar el pebre. Rutes comercials internacionals. El pebre és de l’Índia i arriba a Jerusalem i comença a
omplir els mercats de tota Europa. No és el primer cop que arriba, a l’imperi romà arribava el pebre però
a la seva caiguda es va deixar de vendre. El Papa és el líder europeu i és qui porta les relacions
internacionals europees. Urbà II al 1095 predica la croada perquè Deu ho vol per a conquistar llocs sants i
tenen èxit.
Conde de Flandes, Normandia, Sicília (Normands italians), Tolouse, Pere l’ermità (germands), duc de
Saxònia. Tots de la noblesa però no reis. Els reis estan incomunicats. El resultat és la creació de nous
espais feudals: principat d’Antioquia,, el comtat d’Edessa, el comtat de Trípoli, el Regne de Jerusalem.
Models polítics similars als d’Europa. Després de dues dècades, el Papa decreta les ordres militar, que
són qui s’encarreguen de protegir aquestes noves terres:
Templers: guardians del temple de Jerusalem
Hospitalers: depositaris de l’hospital de peregrins
Sant Sepulcre: custodien el Sant Sepulcre de Jerusalem
El que tenen en comú és que són monjos-guerrers. Tenen accés al feu.
Segona croada (1147-1149): la gran diferència amb la croada anterior és que aquesta és la croada dels
reis. Rei de França i emperador alemany. La participació d’aquests està provant que hi ha interès comuns
pel Pròxim Orient. Al principi era una iniciativa parcial, ara és conjunta. En aquest cas, la segona croada
és originada per la destrucció del comtat d’Edessa per part dels turcs i els resultats no hi ha.
