Informació
Xat IA

Apunts Resum Bio Q2 Informacio I Seguretat Tema 16 CAT_docx

Apunts Resum Bio Q2 Informacio I Seguretat Tema 16 CAT_docx. Curs 2020...

Assignatura

Informació i Seguretat (42236)

383 Documents

Els estudiants han compartit 383 documents en aquest curs

Universitat

Universitat Autònoma de Barcelona

Any acadèmic: 2020/2021

Pujat per:

Estudiant anònim

Aquest document ha estat penjat per un estudiant, com tu, que va decidir mantenir-se en l'anonimat.

Universitat Autònoma de Barcelona

Recomanacions per a tu

Comentaris

Inicia sessió o Registra’t per publicar comentaris.

Altres estudiants també han consultat

Altres documents relacionats

Vista prèvia del text

TEMA 16: METABOLISME DE NUCLEÒTIDS

Els nucleòtids són molècules orgàniques formades per la unió covalent d'un monosacàrid de 5 C (pentosa), una base nitrogenada (adenina, guanina, citosina, timina o uracil) i un grup fosfat. Formen part de moltes estructures.

Els nucleòtids es divideixen en purines i pirimidines. Les purines tenen com a bases nitrogenades adeninao guanina, compostos heterocíclics aromàtics; les pirimidines tenen com a bases nitrogenades uracil, timina o citosina, compost amb un anell heterocíclic. Els nucleòtids se sintetitzen a través de vies de recuperació o de vies de novo.

Síntesi de nucleòtids

1- La base està fetanomés es reassemblen, s'aprofiten les bases disponibles. 2- No hi ha prou basescal crear-les de nou. La creació de 1 base és un procés complicat.

Fosforibosa Pirofosfat

Biosíntesi de purines de novo

La via de novo utilitza la ribosa activada i els compostos senzills precursors de la base nitrogenada. Les purines sintetitzades de novo es formen a través de la unió de CO2, glicina, N-formil THF, glutamina i aspartat. Cuanant aquest anell de purines s'acobla a la ribosa fosfat (Inosin Monofosfat IMP), podrà ser modificat per esdevenirATP o GTP (nucleòtids de l'RNA), oa dATP o dGTP (nucleòtids de l'DNA).

Obtenció de PRPP

L'obtenció de la ribosa activada o el PRPP és necessària per a l'obtenció de terpè i histidina. La ribosa 5-P és transformada per la ribosa 5-P pirofosfoquinasa o PRPP sintasa, pirofosforilandola, obtenent-se 5-fosforibosil-1-pirofosfat (PRPP) en una reacció en què es consumeix ATP. La PRPP és transformada per la glutamina fosforibosilamido transferasa, aminant-ho i desfosforil·lant- ho, obtenint-se 5-fosforibosil-1-amina en una reacció en què s'allibera pirofosfat (PPi).Un dels principals passos de regulació és decidir si PRPP se'n va a la fabricació d'histidines o purines.

2 glutamines diferents

Esquelet de glicina

Reemplaça el pirofosfat per NH2 de la glutamina

Molècula activada i preparada

Es desprenen 2 P i l'enzim els enganxa a la posició 1 de la ribosa

obtenint-se guanilat (GMP).

Reciclament de purines

La via de recuperació o salvament utilitza la ribosa activada i la base nitrogenada lliure que es recicla

La base nitrogenada i la ribosa activada són fusionades per la X fosforibosiltransferasa (X = nom dela base nitrogenada), obtenint-se el nucleòtid en una reacció en què s'allibera un pirifosfat (PPi).

Biosíntesi de pirimidines

Les pirimidines sintetitzades de novo es formen a través de la unió d'aspartat i carbamoil fosfat. Quan aquest anell de pirimidines s'acobla a la ribosa-P, podrà ser modificat per convertir-se en UTP (nucleòtid de l'RNA), del qual es formen el TMP (nucleòtid de l'DNA) i el CMP (nucleòtid de l'RNA) que podrà ser modificat a dCTP (nucleòtid del DNA).

Tot comença quan una glutamina és bicarbonatada per la carbamilfosfat sintasa II(és citosòlica NO és la mateixa que el cicle de la urea que és mitocondrial), obtenint-secarbamilfosfat i glutàmic (reacció inhibida per l'UTP).

El carbamilfosfat s'uneix a un aspartat (reacció inhibida pel CTP) i es desfosforila, es deshidrata provocant la seva ciclació, i s'oxida i deshidrogena, obtenint-se orotat gràcies al complex enzimàtic CAD.

Enzims clau:

-AFT: específic per adenina

-HGPTR: multipropòsit, fa IMP o GMP en funció de la base que tingui

Inhibeix la rx

Dador d'amoni

Síntesi de desoxinucleòsids

La timidina monofosfat és necessària per al DNA i s'obté a partir de CDP o UDP. El CDP o UDP es redueix, es fosforila i en cas de començar amb CDP, es desamina, obtenint-se de tots dos dUTP. El dUPT és transformat per ladUTPasa, obtenint-se dUMP, el qual és transformat per latimidilat sintasa(inhibida per fluorouracil ), obtenint-se dTMP.

LaTimidilat sintasatransforma el dUMP en dTMP gràcies a la donació d'un metil per part del 5,10- metilen tetrahidrofolat que es transforma en dihidrofolat.

El que té 2 passa a 3 i al revés

El 5,10-metilen tetrahidrofolat es regenera per l'acció de ladigueshidrofolat reductasa(inhibida per la aminopterina i el metotrèxat ) i la donació d'un metil per part d'una serina (→ glicina) posteriorment.

Bases terapèutiques anticancerígenes:directament relacinades amb la proliferació de cèl·lules

El fluorouracil enganya a la Timidilat sintasa queda travat i es dificulta la fabricació de dTMP.
La regulació de THF fa que es formi més Dtmpl'aminopterina enganya la reductasa amb una cosa que s'assembla al substrat i farà que la via quedi bloquejada.

Degradació de purines

La purina AMP es desfosforila i desamina, es desprèn de la ribosa i s'oxida (reacció inhibida pel al·lopurinol ), obtenint-se Xantina; la purina GTP es transforma en guanina per un sistema similar i es desamina, obtenint igualment Xantina. La xantina s'oxida (reacció inhibida pel al·lopurinol que en tots dos casos actua sobre laxantinaoxidasa), obtenint-se àcid úric o urato.

L'àcid úric és una substància que ocasiona problemes de salut. L'alimentació té una tendència d'acumular àcid úric perquè és molt poc soluble i es diposita a les articulacions (dolorós, els vidres esquincen els teixits). A la sang l'àc. Úric té capacitat antioxidant.

Degradació de purines (no primats)

Segons l'espècie animal, el producte final de la degradació de purines pot ser l'àcid úric (primats, aus, rèptils i insectes), alantoïna (mamífers excepte dàlmates), alantoat (peixos teleòsters), urea + glioxilat (peixoselasmobranquis i amfibis) o NH4+ + CO2 (invertebrats marins). Uricasa trenca l'anell.

Degradació de pirimidines

La pirimídia dTMP es desfosforila i es desprèn de la deoxiribosa-1P, obtenint-se Timina. La timina s'hidrata, se separa l'anell, es desamina i es descarboxila, i com un aminoàcid s'obté metil malonil CoA, que es convertirà en succinat. 2'hidrolitza l'enllaç

1 (a enllaç simple)

T’ha resultat útil aquest document?

Apunts Resum Bio Q2 Informacio I Seguretat Tema 16 CAT_docx

Assignatura: Informació i Seguretat (42236)

383 Documents

Els estudiants han compartit 383 documents en aquest curs

Universitat: Universitat Autònoma de Barcelona

T’ha resultat útil aquest document?

TEMA 16: METABOLISME DE NUCLEÒTIDS

Els nucleòtids són molècules orgàniques formades per la unió covalent d'un monosacàrid de 5 C (pentosa),

una base nitrogenada (adenina, guanina, citosina, timina o uracil) i un grup fosfat. Formen part de moltes

estructures.

Els nucleòtids es divideixen en purines i pirimidines. Les purines tenen com a bases nitrogenades

adeninao guanina, compostos heterocíclics aromàtics; les pirimidines tenen com a bases nitrogenades

uracil, timina o citosina, compost amb un anell heterocíclic.

Els nucleòtids se sintetitzen a través de vies de recuperació o de vies de novo.

Síntesi de nucleòtids

1- La base està fetanomés es reassemblen, s'aprofiten les bases disponibles.

2- No hi ha prou basescal crear-les de nou. La creació de 1 base és un procés complicat.

Fosforibosa Pirofosfat