- Informació
- Xat IA
1) EL Pavelló Alemany Anàlisi formal i descripció bàsica
Fonts de la Història de l'Art (360704)
Universitat de Barcelona
Recomanacions per a tu
Comentaris
Vista prèvia del text
PAVELLÓ ALEMANY
2. ANÀLISI FORMAL
a. Espai interior. Descripció planta
L’accés es fa per una escala lateral de vuit graons, davant de la qual hi ha un estany rectangular que obliga a girar a la dreta per tal d’entrar a l’edifici. Darrera d’aquest estany artificial, hi ha la zona de serveis-despatxos i lavabo-,integrats al conjunt mitjançant un mur de travertí recorregut en part per un banc del mateix material, que s’uneix a la coberta de la construcció principal.
La construcció principal, plana i horitzontal, té una sèrie de parets il·lusòries de marbres de colors i vidre transparent. Interiorment, el pavelló es va concebre com un planta lliure en la qual els murs tenien la sola funció de delimitar l’espai, creant així un efecte de polivalència. De resultes d’això es difumina la fronter entre espai interior i exterior, de manera que el visitant es pot moure lliurement per dins.
La coberta de la construcció principal s’avança respecte de l’estructuraper un cantó mentre que, per l’altra, deixa al descobert un petit pati on hi ha un estany.
b. Alçat. Elements de suport i elements suportats i de coberta.
L’edifici s’aixeca damunt d’un podi rectangular de marbre travertí. El protagonisme en la sustentació de l’edifici la tenen els pilars d’acer que deslliuren els murs de càrrega de la seva funció (de càrrega). Els elements bàsics de suport són els vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable, disposats en retícula a intervals regulars. I són els que suporten la coberta plana.
La major part de la superfície mural que limita l’edifici principal és vidriada.
Els envans estan distribuïts amb criteris estètics, pensant en la composició arquitectònica de l’espai i en la combinació del marbre i el vidre.
c. Espai exterior. Façana.
L’edifici no té façana pròpiament dita. El vidre que limita l’edifici principal permet, a més a més, una interrelació entre l’interior i l’exterior.
d. Il·luminació.
Aquestes parets de vidre també permeten una entrada de llum molt gran que engrandeixen visualment l’espai interior. L’exterior també s’engrandeix pel reflex de l’edifici en l’aigua dels dos estanys.
e. Decoració
De caràcter auster, defugí tota ornamentació supèrflua i deixa en mans dels materials nobles utilitzats l’assoliment d’un elevat grau de bellesa.
El petit estany del fons acull l’estàtua Demà, de Georg Kolbe, envoltada d’unes parets d’ònix on les vetes naturals de la pedra formen unes línies abstractesque contrasten amb el figurativisme de l’estàtua. També a l’interior, hi ha el mobiliari dissenyat pel mateix Van der Roheper a l’ocasió; destaca la cadira Barcelona, que representa l’inici de la popularització del mobiliari fabricat amb tub metàl·lic, i una catifa negra i una cortina vermella que, al costat del mur central d’ònix daurat, representa la bandera alemanya.
f. Relació amb l’entorn urbanístic
Està dins el recinte firal que es va construir amb motiu de l’Exposició Internacional a la falda de la muntanya de Montjuïc. El seu emplaçament , apartat de l’eix principal del recinte firal, va ser elegit pel mateix arquitecte, potser per evitar de trencar visualment la proposta historicista dels grans palaus oficials que es van construir per l’exposició.
3. INTERPRETACIÓ
a. Anàlisi conceptual. Significat.
Pensat per ser un espai polivalent, on l’interior i l’exterior no mostressin una frontera precisa. Volia simbolitzar els valors de la nova alemanya (racionalitat, austeritat, transparència i perfecció), tot marcant un allunyament radical de les velles tradicions de l’Imperi Alemany. Anunciava una nova manera de construir.
b. Estil. Característiques.
Funcionalista, emmarcat dins el corrent artístic multidisciplinari de la Bauhaus. Mies es va afegir a aquest estil després de la seva etapa expressionista inicial. Combina materials tradicionals (marbre travertí, ònix) i nous (vidre, tub d’acer), i esdevé el precursor d’una manera de construir basada en l’acer i el vidre com elements fonamentals. Teoria de la construcció de pell i ossos: l’acer i el formigó han d’anar a l’interior, a la manera d’un esquelet fort i resistent; un esquelet que l’arquitecte cobreix de vidre com si fos un vel lluent que forma la pell d’un edifici. Respon a la concepció que l’autor tenia dels espais: mai tancats, sempre s’obren cap a l’exterior, buscant-ne la integració. L’austeritat i la manca d’ornamentació supèrflua i les formes pures i netes es combinen per donar com a resultat una construcció a la mesura humana.
1) EL Pavelló Alemany Anàlisi formal i descripció bàsica
Assignatura: Fonts de la Història de l'Art (360704)
Universitat: Universitat de Barcelona
És una previsualització
Accedir a tots els documents
Aconsegueix descàrregues il·limitades
Aconsegueix notes més altes
