- Informació
- Xat IA
Solucionari Cas pr à ctic 4 - Recursos i revisi ó dofici - catal Ã
Calculo y Metodos Numericos
Universitat Pompeu Fabra
Comentaris
Vista prèvia del text
Cas pràctic 4
Recursos i revisió d’ofici
INSTITUCIONS BÀSIQUES DEL DRET ADMINISTRATIU
(Codi d’assignatura 20992)
Curs 2022-
A) Objectius
Aquesta pràctica té per finalitat principal repassar i consolidar els conceptes bàsics relatius a la revisió dels actes administratius.
Es proposa l’anàlisi de dos supòsits de fet a partir dels quals es plantegen una sèrie de preguntes sobre les vies d’impugnació i revisió dels actes administratius. La resolució d’aquests supòsits també permetrà repassar els continguts d’altres apartats del Pla Docent com l’organització de les Administracions Públiques, el procediment administratiu i els actes administratius.
No es pretén amb aquests casos pràctics estudiar el règim particular de les matèries sectorials implicades (urbanisme, funció pública...). Per tant, els supòsits s’han de resoldre aplicant les Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques i 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic.
Sens perjudici de l’anterior, el segon dels casos pràctics sí que requereix la lectura dels articles 38, 39 i 40 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). Aquests preceptes ens permeten apreciar un exemple de recurs administratiu especial en un àmbit sectorial determinat com és la transparència i l’accés a la informació pública, una possibilitat reconeguda amb caràcter general a l’article 112 de la Llei 39/2015.
B) Enunciats i preguntes
Primer supòsit de fet:
I. En data 12 de març de 2017, el Sr. Ruiz Montero va demanar a l’Ajuntament de Roses una llicència d’obres per a l’ampliació de la terrassa de la seva finca ubicada al carrer de Ponent.
II. Mitjançant Acord del Ple, de 24 d’agost de 2017, l’Ajuntament de Roses va atorgar la referida llicència.
III. Uns mesos després, el veí de la finca confrontant, en Sr. Huergo Puig, va presentar una denúncia a l’Ajuntament al·legant que les obres eren il·legals atès que (i) el procediment per atorgar la llicència va durar sis mesos i la normativa indica que s’ha de resoldre en tres; i (ii) les obres eren contràries a l’Ordenança d’edificació municipal, aprovada pel Ple de l’Ajuntament el 20 d’agost de 2014.
IV. El 2 de novembre de 2017, els serveis tècnics municipals, després de dur a terme una visita d'inspecció, van comprovar “que pel que fa a la terrassa situada a la planta piscina (última planta de l'habitatge), tot i que s'ajusta a la llicència concedida, aquesta no se separa de la distància límit amb el carrer que determina la normativa urbanística”.
- Pot el Sr. Huergo Puig sol·licitar la revisió d’ofici de la llicència d’obres del Sr. Ruiz Montero? I l’Ajuntament de Roses? En quin termini i sota quins requisits?
Sí que podrà el Sr. Huergo instar la revisió d'ofici en la seva condició d'interessat [al·legant i acreditant l'afectació a un dret subjectiu i interès legítim, en la seva condició de titular d'una finca confrontant, art. 4.1) Llei 39/2015]. Acció de nul·litat instada per un interessat.
L'Ajuntament de Roses també pot, d'ofici, iniciar el procediment de revisió d'ofici. Art. 106 Llei 39/2015:
“1. Las Administraciones Públicas, en cualquier momento, por iniciativa propia o a solicitud de interesado, y previo dictamen favorable del Consejo de Estado u órgano consultivo equivalente de la Comunidad Autónoma, si lo hubiere, declararán de oficio la nulidad de los actos administrativos que hayan puesto fin a la vía administrativa o que no hayan sido recurridos en plazo, en los supuestos previstos en el artículo 47”.
Termini per a accionar la revisió d'ofici: en qualsevol moment, sempre que l'acte hagi adquirit fermesa (“actos administrativos que hayan puesto fin a la vía administrativa o que no hayan sido recurridos en plazo”).
S'haurà de justificar la concurrència d'una causa de nul·litat de ple dret (art. 47 Llei 39/2015).
Procediment: bàsicament tràmit d'audiència dels interessats (Sr. Ruiz Montero) i l'informe preceptiu del respectiu òrgan consultiu, en el nostre cas, la Comissió Jurídica Assessora (CJA). Exigència de motivació: art. 35.1) llei 39/2015: “b) Los actos que resuelvan procedimientos de revisión de oficio de disposiciones o actos administrativos, recursos administrativos y procedimientos de arbitraje y los que declaren su inadmisión”.
Si es vol, comentar la possibilitat d'inadmissió de l'art. 106 Llei 39/2015 quan “las mismas no se basen en alguna de las causas de nulidad del artículo 47 o carezcan manifiestamente de fundamento, así como en el supuesto de que se hubieran desestimado en cuanto al fondo otras solicitudes sustancialmente iguales”. No caldrà recaptar dictamen de l'òrgan consultiu.
Si es vol, plantejar debat: cal inadmetre ad limine la revisió d'ofici invocant els límits de la revisió d'ofici de l'art. 110 Llei 39/2015? Resposta jurisprudència: NO (STS de 24 de febrer de 2021, RC 8075/2019, ECLI:ES:TS:2021:694, supòsit curiós on un Ajuntament va demanar la revisió d'ofici a un altre Ajuntament).
S'haurà de tramitar en un termini de 6 mesos (comentar possibilitats de suspendre aquest termini, per exemple, per al dictamen preceptiu de l'òrgan consultiu, art. 22.1) Llei 39/2015).
Caducitat en el supòsit d'iniciació d'ofici; desestimat per silenci si s'inicia per sol·licitud d'interessat (excepció al silenci positiu general ja prevista en el 3r paràgraf de l'art. 24, Llei 39/2015). Així mateix, art. 106. Llei 39/2015:
“5. Cuando el procedimiento se hubiera iniciado de oficio, el transcurso del plazo de seis meses desde su inicio sin dictarse resolución producirá la caducidad del mismo. Si el procedimiento se hubiera iniciado a solicitud de interesado, se podrá entender la misma desestimada por silencio administrativo”.
Límits revisió d’ofici: art. 110 Llei 39/2015 “prescripción de acciones, por el tiempo transcurrido o por otras circunstancias, su ejercicio resulte contrario a la equidad, a la buena fe, al derecho de los particulares o a las leyes”.
- El Sr. Ruiz Montero s’assabenta que l’Ordenança d’edificació de l’Ajuntament de Roses es va aprovar sense seguir el procediment legalment establert. Podria interposar algun recurs administratiu? I sol·licitar la revisió d’ofici?
- Recurs administratiu NO, ja que estem davant una Ordenança que té la naturalesa de disposició de caràcter general. Art. 112 Llei 39/2015:
“3. Contra las disposiciones administrativas de carácter general no cabrá recurso en vía administrativa”.
- Revisió d'ofici tampoc. L'art. 106 Llei 39/2015 limita la revisió d'ofici de les disposicions generals a instàncies de la pròpia administració (d'ofici):
“2. Asimismo, en cualquier momento, las Administraciones Públicas de oficio, y previo dictamen favorable del Consejo de Estado u órgano consultivo equivalente de la Comunidad Autónoma si lo hubiere, podrán declarar la nulidad de las disposiciones administrativas en los supuestos previstos en el artículo 47”.
Contrastar revisió d'ofici actes (acció nul·litat interessats, art. 106 Llei 39/2015) amb la respectiva de les disposicions de caràcter general.
- En el seu cas, comentar la possibilitat d'impugnació indirecta dels reglaments a partir dels recursos contra els seus actes d'aplicació (impugnació limitada a determinats motius).
- L’Ajuntament decideix incoar un procediment de revisió d’ofici per declarar la nul·litat de la llicència al·legant una discrepància respecte la normativa urbanística. Pot aturar les obres mentre tramita el procediment? En cas afirmatiu, quins són els requisits que podrien justificar-ho en aquest cas?
que no hayan sido recurridos en plazo, en los supuestos previstos en el artículo 47”
Per a autors com Sánchez Morón aquesta tesi no és correcta, sinó que el dictamen de l'òrgan consultiu és vinculant en tot cas, atès que estem davant la principal garantia del procediment per a les parts i per a l'interès general.
Reprenent el cas concret, si el dictamen de l'òrgan consultiu és desfavorable, plenament vinculant per a l'Ajuntament: NO podrà declarar la revisió d'ofici.
Alternatives: declaració de lesivitat d'actes anul·lables (art. 107 Llei 39/2015).
- Després d’un canvi polític al govern municipal, el 24 de setembre de 2022 l’Ajuntament decideix incoar un procediment de declaració de lesivitat de la llicència d’obres. Resulta procedent? En cas afirmatiu, quins tràmits haurà de seguir?
Sense tenir en compte les dates, Sí que resulta procedent si s'ha conclòs que no hi ha vici de nul·litat de ple dret que motivi la revisió d'ofici i es pretén anul·lar l'acte.
Requisits: estar davant un acte favorable que sigui anul·lable (art. 48 Llei 39/2015). Si estem davant un acte desfavorable o de gravamen, es pot acudir a la revocació directament, amb els límits previstos art. 109 Llei 39/2015.
Procediment: doble fase, primera declarativa per part de l'Administració declarant la lesivitat (requisit processal per a poder impugnar jurisdiccionalment l'acte). Important, la declaració de lesivitat NO anul·la l'acte, sinó que habilita a l'administració per a interposar un recurs judicial (en el qual es planta com a part actora sol·licitant al jutge/tribunal que arrebossat l'acte que ella mateixa va dictar).
Següent fase judicial per a declaració de lesivitat.
Procediment i requisits previstos en l'art. 107 Llei 39/2015:
“1. Las Administraciones Públicas podrán impugnar ante el orden jurisdiccional contencioso-administrativo los actos favorables para los interesados que sean anulables conforme a lo dispuesto en el artículo 48, previa su declaración de lesividad para el interés público.
- La declaración de lesividad no podrá adoptarse una vez transcurridos cuatro años desde que se dictó el acto administrativo y exigirá la previa audiencia de cuantos aparezcan como interesados en el mismo, en los términos establecidos por el artículo 82.
Sin perjuicio de su examen como presupuesto procesal de admisibilidad de la acción en el proceso judicial correspondiente, la declaración de
lesividad no será susceptible de recurso, si bien podrá notificarse a los interesados a los meros efectos informativos.
Transcurrido el plazo de seis meses desde la iniciación del procedimiento sin que se hubiera declarado la lesividad, se producirá la caducidad del mismo.
Si el acto proviniera de la Administración General del Estado o de las Comunidades Autónomas, la declaración de lesividad se adoptará por el órgano de cada Administración competente en la materia.
Si el acto proviniera de las entidades que integran la Administración Local, la declaración de lesividad se adoptará por el Pleno de la Corporación o, en defecto de éste, por el órgano colegiado superior de la entidad”.
Per al cas concret: no es pot declarar la lesivitat d'una llicència concedida a l'agost de 2017 al setembre de 2022. Transcurs del termini de 4 anys des que es va dictar l'acte.
Així es va acordar pel Jutjat Contenciós-administratiu núm. 2 de Girona en el cas real (consta com a últim document de l'expedient del cas real que es va facilitar com a documentació auxiliar).
Document de referència: Dictamen núm. 415/2009, de 26 de novembre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, sobre la revisió d'ofici d'una llicència d'obres per a instal·lar un ascensor i per a ampliar una terrassa d'un immoble al municipi de Roses.
Segon supòsit de fet:
I. La Sra. Sánchez Cano, advocada, es va presentar al concurs públic de selecció d’una plaça als serveis jurídics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
II. Després d’haver obtingut la millor qualificació a les proves teòriques, va descobrir que el responsable de recursos humans de l’AMB que havia d’avaluar el seu CV era el Sr. Baquer Sastre, qui havia estat client del seu despatx uns mesos enrere, però amb qui no havia acabat gaire bé per un deute pendent respecte els honoraris.
III. El 9 de gener de 2023, la Sra. Sánchez Cano va rebre la proposta de resolució del tribunal de selecció de personal de l’AMB per la qual, vista la valoració dels responsables, proposaven atorgar la plaça a un altre candidat.
IV. En vistes de l’anterior, la Sra. Sánchez Cano va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública, a l’empara de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
“e) Tener relación de servicio con persona natural o jurídica interesada directamente en el asunto, o haberle prestado en los dos últimos años servicios profesionales de cualquier tipo y en cualquier circunstancia o lugar”.
L'empleat públic s'hauria d'haver abstingut (art. 23 Llei 40/2015) comunicant immediatament al seu superior jeràrquic la falta d'imparcialitat i la concurrència de la causa concreta.
La interessada podria haver accionat la recusació (art. 24 Llei 40/2015).
“1. En los casos previstos en el artículo anterior, podrá promoverse recusación por los interesados en cualquier momento de la tramitación del procedimiento.
La recusación se planteará por escrito en el que se expresará la causa o causas en que se funda.
En el día siguiente el recusado manifestará a su inmediato superior si se da o no en él la causa alegada. En el primer caso, si el superior aprecia la concurrencia de la causa de recusación, acordará su sustitución acto seguido.
Si el recusado niega la causa de recusación, el superior resolverá en el plazo de tres días, previos los informes y comprobaciones que considere oportunos.
Contra las resoluciones adoptadas en esta materia no cabrá recurso, sin perjuicio de la posibilidad de alegar la recusación al interponer el recurso que proceda contra el acto que ponga fin al procedimiento”.
La no abstenció dona lloc a la responsabilitat que procedeixi respecte a l'empleat públic sobre el qual concorre alguna de les circumstàncies legalment previstes (art. 23 Llei 39/2015).
Però, la concurrència d'una d'aquestes circumstàncies no implicarà, necessàriament, la invalidesa de l'acte (art. 23 Llei 40/2015).
En aquest cas concret: sí que hi ha una participació decisiva i influent que pot viciar de nul·litat la resolució dictada (valoració dels mèrits i la resolució del concurs públic).
- Pot interposar la Sra. Cano Sánchez algun recurs contra la resolució que posi fi al procés selectiu? I contra l’acte notificat el 9 de gener de 2023 del Tribunal de Selecció de personal de l’AMB?
Contra la resolució que posa fi al procés selectiu sí. Potestatiu de reposició si posa fi a la via administrativa, o d'alçada en cas contrari.
“Artículo 114. Fin de la vía administrativa.
- Ponen fin a la vía administrativa:
a) Las resoluciones de los recursos de alzada.
b) Las resoluciones de los procedimientos a que se refiere el artículo 112.
c) Las resoluciones de los órganos administrativos que carezcan de superior jerárquico, salvo que una Ley establezca lo contrario.
d) Los acuerdos, pactos, convenios o contratos que tengan la consideración de finalizadores del procedimiento.
e) La resolución administrativa de los procedimientos de responsabilidad patrimonial, cualquiera que fuese el tipo de relación, pública o privada, de que derive.
f) La resolución de los procedimientos complementarios en materia sancionadora a los que se refiere el artículo 90.
g) Las demás resoluciones de órganos administrativos cuando una disposición legal o reglamentaria así lo establezca.”
Contra l'acte notificat el 9 de gener de 2023 no pot interposar cap recurs, ja que estem davant una “proposta” de resolució (no és un acte definitiu i no podria interpretar-se que és un acte de tràmit qualificat). Art. 112 Llei 39/2015:
“1. Contra las resoluciones y los actos de trámite, si estos últimos deciden directa o indirectamente el fondo del asunto, determinan la imposibilidad de continuar el procedimiento, producen indefensión o perjuicio irreparable a derechos e intereses legítimos, podrán interponerse por los interesados los recursos de alzada y potestativo de reposición, que cabrá fundar en cualquiera de los motivos de nulidad o anulabilidad previstos en los artículos 47 y 48 de esta Ley”.
En el seu cas, els defectes del procediment, els podrà invocar en el recurs contra la resolució definitiva. Art. 112 Llei 39/2015:
respecto. En estos casos, no será de aplicación lo establecido en el artículo 21 segundo párrafo, de esta Ley”.
- Si la resolució de la Cap de Transparència de l’AMB no conté el règim de recursos, quines conseqüències té aquesta omissió?
Amb caràcter general: art. 34 Llei 39/2015 regula la producció i el contingut dels actes administratius. Així com l'art. 88 Llei 39/2015 relatiu al contingut.
Específicament sobre la qüestió plantejada, art. 40 Llei 39/2015:
“2. Toda notificación deberá ser cursada dentro del plazo de diez días a partir de la fecha en que el acto haya sido dictado, y deberá contener el texto íntegro de la resolución, con indicación de si pone fin o no a la vía administrativa, la expresión de los recursos que procedan, en su caso, en vía administrativa y judicial, el órgano ante el que hubieran de presentarse y el plazo para interponerlos, sin perjuicio de que los interesados puedan ejercitar, en su caso, cualquier otro que estimen procedente.
Las notificaciones que, conteniendo el texto íntegro del acto, omitiesen alguno de los demás requisitos previstos en el apartado anterior, surtirán efecto a partir de la fecha en que el interesado realice actuaciones que supongan el conocimiento del contenido y alcance de la resolución o acto objeto de la notificación, o interponga cualquier recurso que proceda.
Sin perjuicio de lo establecido en el apartado anterior, y a los solos efectos de entender cumplida la obligación de notificar dentro del plazo máximo de duración de los procedimientos, será suficiente la notificación que contenga, cuando menos, el texto íntegro de la resolución, así como el intento de notificación debidamente acreditado.
Així mateix, art. 88 Llei 39/2015:
“3. Las resoluciones contendrán la decisión, que será motivada en los casos a que se refiere el artículo 35. Expresarán, además, los recursos que contra la misma procedan, órgano administrativo o judicial ante el que hubieran de presentarse y plazo para interponerlos, sin perjuicio de que los interesados puedan ejercitar cualquier otro que estimen oportuno”.
La manca del peu de recursos no afecta a la validesa de l'acte, sinó a la seva eficàcia i a la notificació d'aquest. En aquest sentit, la notificació únicament farà efecte, en el seu cas, a partir de la data en què l'interessat realitzi actuacions que
suposin el coneixement del contingut i de l'abast de l'acte notificat (formular al·legacions, proposar prova, aportar els documents requerits, etc.) o en què interposi qualsevol recurs que procedeixi (art. 40 de la Llei 39/2015).
En la pràctica, i per al supòsit de fet concret, implicarà que el termini per a la interposició del respectiu recurs administratiu estarà obert.
La possibilitat d'impugnar no es pot estendre il·limitadament i té els seus límits derivats dels principis de seguretat jurídica i de bona fe. Per exemple, Sentència del Tribunal Suprem de 17 de novembre de 2008 (rec. Cassació 1200/2006), sobre unes partions de la zona marítim- terrestre fets en 1946, 1947 i 1994 que es pretenien recórrer en 2005 invocant la falta de notificació: “Razones de seguridad jurídica determinan la inadmisión del recurso Contencioso-Administrativo. La seguridad jurídica es un valor fundamental del ordenamiento jurídico, tanto desde el punto de vista constitucional (artículo 9 de la Constitución) como desde el punto de vista legal (así el artículo 106 de la Ley 30/92, de 26 de noviembre que, aunque referido a las facultades de revisión, expresa sin duda un valor general). Se trata de un valor con proyección colectiva, no puramente individual, de forma que es la colectividad misma, no sólo los intereses particulares, la que está concernida por el principio de seguridad jurídica; y los Jueces y Tribunales, que tienen encomendada la tutela judicial efectiva, también han de salvaguardar la seguridad jurídica a fin de que no se pongan en tela de juicio situaciones jurídicas consolidadas por el transcurso del tiempo y que, en otro caso, podrían ser cuestionadas “ad eternum”; en la tensión dialéctica entre tutela judicial y seguridad jurídica, los Jueces y Tribunales no pueden, como pretende la parte recurrente, atender sólo a la primera con olvido manifiesto de la segunda”.
- A la vista de la Llei 39/2015, i dels articles 38, 39 i 40 de la LTAIPBG, a quins mecanismes d’impugnació pot acudir la Sra. Cano Sánchez per tal d’anul·lar la resolució de la Cap de Transparència de l’AMB? Exposa els pros i contres de les diferents vies.
Objectiu d'aquesta pregunta: debatre i confrontar els mecanismes ordinaris de recursos administratius (potestatiu de reposició i alçada...) amb els recursos especials (previsió de l'art. 112 Llei 39/2015 i art. 79 Llei 26/2010). Reflexionar sobre la utilitat d'un recurs resolt per part de la mateixa administració.
Resolució caso concret: és possible un recurs de reposició davant el mateix òrgan o directament reclamació en matèria de transparència davant la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP).
Solucionari Cas pr à ctic 4 - Recursos i revisi ó dofici - catal Ã
Assignatura: Calculo y Metodos Numericos
Universitat: Universitat Pompeu Fabra
- Descobrir més de:
