Salta al document

Segregación - práctica

práctica
Assignatura

Antropologia Social i Cultural (15224002)

119 Documents
Els estudiants han compartit 119 documents en aquest curs
Any acadèmic: 2013/2014
Pujat per:

Comentaris

Inicia sessió o Registra’t per publicar comentaris.

Vista prèvia del text

Adilsia Fernández, Toni Mesa

SEGREGACIÓ

La segregació és una problemàtica que avui en dia per desgràcia encara existeix en

moltes ciutats del nostre país. El que fa aquesta problemàtica és separar a la població

creant una clara distinció entre pobresa i riquesa, és a dir que a causa per exemple de

la diferència salarial la gent hagi de marxar a viure a barris on les condicions de vida no

són les òptimes per tenir una vida digna. Per aquesta raó es creen els barris que

nosaltres coneixem com a barris marginals. Això crea que les persones en aquesta

situació siguin excloses socialment i per tant no tinguin les mateixes oportunitats

laborals i per tant no tinguin tants recursos per tenir una vida més digna.

La segregació associada a aquest factor actua a través d’un mecanisme que ha estat

àmpliament estudiat i explicat: en un context urbà caracteritzat per l’existència de

diferencials importants de preus, accessibilitat i qualitat urbana, la capacitat d’escollir

lloc de residència és una funció de la renda de les persones i les famílies. Això força,

en principi, als grups socials que disposen de menys recursos a

concentrar-se allà on els preus són més baixos i la qualitat urbana —en termes

d’urbanització, habitatge, serveis o accessibilitat resulta inferior. Els grups amb més

recursos, en canvi, que disposen de major capacitat de triar, solen acabar concentrant-

se allà on, a canvi de satisfer preus més alts de sòl i habitatge,

poden gaudir d’una alta qualitat urbana, millors serveis i dels avantatges derivats de

residir entre aquells que pertanyen als seus mateixos cercles socials.

Venim assistint en els últims anys a avanços formidables, encara que insuficients, en la

segregació per sexe o raça; però romanem estancats, quan no en franca reculada, en el

que concerneix la segregació social. L'única eina de què disposem per a tractar de

pal·liar —en la mesura que sigui possible— les diferències en néixer, passen pel

desenvolupament d'un sistema educatiu públic on es potenciï el pensament crític,

plural, raonat i científic.

Nel·lo, O. 1957. (2018). Segregació residencial, gentrificació urbana i dret a la ciutat :

una lectura des de Barcelona****. 60****.

La tendència a la segregació residencial dels grups socials es produeix, en major o menor mesura, en totes les ciutats, també a la nostra. Hauríem situar les desigualtats socio-espacials en l'agenda política de país, i les intitucuones locals haurien de seguir amb les ajudes i polítiques socials com ajudes a la vivenda en barris on la renda és més alta. Com ven diu en el llibre Segregació i diferència a la ciutat és un llibre on ens fa veure les diferents problemàtiques de la segregació urbana i les Següents ciutats de llatinoamericanes. En aquest llibre es crea un debat antropològic i un diàleg entre diversos autors sobre la problemàtica en qüestió. Podem veure que en aquest volum debaten sobre els Drets d'habitatges, el confinament. També hi ha temes com habilitar la ciutat des sobre fronteres o els plecs en l'experiència urbana de la segregació soci espacial.

Pensem que en el cas de les nostres ciutats tant a Andorra com a Barcelona s'han tingut en compte aquestes desigualtats, aquesta tendència a la segregació residencial. En el cas d'Andorra trobem que està tendència és menor ja que és un país petit, en canvi aquí trobem unes diferències salarials brutals, i de gran preocupació. En canvi en el cas de Barcelona trobem que està tendència és un dels grans problemes de la ciutat. Trobem unes grans diferències molt grans entre els barris denominats com rics i pobres. Trobem barris només de rendes altes com Pedralbes o a l'contrari de rendes baixes com la Mina, El Raval entre molts altres. Creiem que s'ha de posar remei a aquest gran problema ja que predisposa a la gent que neix en aquest mateix barri a un futur econòmic, social i cultural. Crea desigualtats des del naixement.

Cal que els govers adoptinuna mirada territorial en el conjunt de polítiques de benestar social (salut, educació, ocupació, cultura, etc.), i fer un esforç per contrarestar les desigualtats de partida en aquests àmbits entre el conjunt d'àrees urbanes. Com per exemple el cas de donar ajudes a col·legis on admetin a persona amb mes baixos recursos, per no crear els getos que hi ha en col·legis avui en dia com seria el cas de la mina, raval o etc.

Per seguir contrastant pensaments que el cas de donar beques és imprescindible, però també seria de garnatxa ajuda donar subendiciones i ajudes a la població per als habitatges. És a dir crear habitatges socials, no només només als barris de rendes

Carman, M., Vieira da Cunha, N., & Segura, R. (2013). Segregación y diferencia en la ciudad. CLACSO. 1

1

Carman, M., Vieira da Cunha, N., & Segura, R. (2013). Segregación y diferencia en la ciudad. CLACSO.

T’ha resultat útil aquest document?

Segregación - práctica

Assignatura: Antropologia Social i Cultural (15224002)

119 Documents
Els estudiants han compartit 119 documents en aquest curs
T’ha resultat útil aquest document?
Adilsia Fernández, Toni Mesa
SEGREGACIÓ
La segregació és una problemàtica que avui en dia per desgràcia encara existeix en
moltes ciutats del nostre país. El que fa aquesta problemàtica és separar a la població
creant una clara distinció entre pobresa i riquesa, és a dir que a causa per exemple de
la diferència salarial la gent hagi de marxar a viure a barris on les condicions de vida no
són les òptimes per tenir una vida digna. Per aquesta raó es creen els barris que
nosaltres coneixem com a barris marginals. Això crea que les persones en aquesta
situació siguin excloses socialment i per tant no tinguin les mateixes oportunitats
laborals i per tant no tinguin tants recursos per tenir una vida més digna.
La segregació associada a aquest factor actua a través d’un mecanisme que ha estat
àmpliament estudiat i explicat: en un context urbà caracteritzat per l’existència de
diferencials importants de preus, accessibilitat i qualitat urbana, la capacitat d’escollir
lloc de residència és una funció de la renda de les persones i les famílies. Això força,
en principi, als grups socials que disposen de menys recursos a
concentrar-se allà on els preus són més baixos i la qualitat urbana —en termes
d’urbanització, habitatge, serveis o accessibilitat resulta inferior. Els grups amb més
recursos, en canvi, que disposen de major capacitat de triar, solen acabar concentrant-
se allà on, a canvi de satisfer preus més alts de sòl i habitatge,
poden gaudir d’una alta qualitat urbana, millors serveis i dels avantatges derivats de
residir entre aquells que pertanyen als seus mateixos cercles socials.
Venim assistint en els últims anys a avanços formidables, encara que insuficients, en la
segregació per sexe o raça; però romanem estancats, quan no en franca reculada, en el
que concerneix la segregació social. L'única eina de què disposem per a tractar de