- Información
- Chat IA
PAC3. Història DE LA Psicologia avabada
Psicologia
UNED
Recomendado para ti
Comentarios
Vista previa del texto
1.- Contextualització
En aquest comentari s'analitzaran els dos models de psicologia divergent a finals del segle XIX dels psicòlegs Wundt i Freud.
Els seus diferents treballs s' emmarquen en la investigació psicològica experimental i la psicologia basada en processos automàtics i inconscients per tractar el problema de la causalitat i la concepció entre el cos i l' anima.
Els psicòlegs en qüestió van desplegar una metodologia pròpia per a la psicologia del cos i de l'ànima pròpiament dita amb l'objectiu de confrontar els canvis socials de l'època i l'avançament en el coneixement de la metafísica.
Concretament el psicòleg Wundt qui desenvolupa la seva carrera durant el XIX on el que coneixem com a fisiologia començava a incorporar els coneixements psicològics. Els plantejaments que van orientar els treballs de Wundt van ser les disposicions teòriques positivistes i la psicofísica de Gustav Fechner, que va estudiar la relació entre els estímuls físics i les sensacions, juntament amb les investigacions de Herman von Helmholtz qui proposava la precepció dels sentits en els diversos àmbits com els de la fisiologia i la psicologia.
El psicòleg alemany Wundt va desenvolupar una nova disciplina en el marc de l'àrea científica anomenada psicologia fisiològica. La seva principal idea de la qual es pot extreure en el seu text és que cal combinar l' experiència fisiològica, o externa, i l' experiència psicològica, o interna, per descriure els fenòmens psíquics bàsics, sensats i immediats de les persones.
D'altra banda , Sigmund Freud, ha estat una de les persones més influents en el desenvolupament de l'estudi del pensament i la ment humana durant el segle XIX – XX.
Així, la seva visió en què la nostra ment emmagatzema records i emocions a l'inconscient, que això tot allò, per la seva mateixa paraula, va fer evolucionar la manera en què s'estudiaria la ment endavant. L'ésser humà, a partir de llavors, ja no es veuria ni seria amo de si mateix, sinó que arribava el moment d'estudiar l'inconscient, pel qual l'home no era responsable del tot de si mateix.
Segons el pensament de Freud la psique es pot definir com aquella part que guia la manera d'actuar i de ser de les persones i a la qual la part conscient no té accés clar i precís. En altres paraules, podem dir que es tractaria d'una espècie de motor que les persones no percebem, però al qual hem de gran part de les nostres actuacions.
Els principals científics, psicòlegs o filòsofs que van impactar en Freud van ser, Goethe pel qual arran de les seves diverses lectures i estudis literaris aprèn l'amor idoni que hi ha en la veritat. Un altre autor significatiu va ser Freuenbach amb qui enforteix una mirada crítica sobre el que pot ser percebut com la religió en les persones i en la seva ment. Per últim dins d'aquest ventall de persones que van ser intermediars en l'obtenció de l'aprenentatge de Freud trobem a Brentano de qui va considerar que amb la seva visió de la Percepció Interna i el seu esforç per diferenciar la psicologia de la fisiologia va influir en Freud per a la posterior consolidació en l'actitud d'observador dels seus pacients per mitjà de l'Associació Lliure d'Idees i, alhora, la seva psicologia de l'acte el va inspirar en el seu intent d'observar els processos mentals conjuntament amb Charcot es va inspirar en la creença de l'existència dels mecanismes inconscients de la ment i, alhora, va aconseguir instruir-se d'una banda en la tècnica de la hipnosi i de l'altra en la qüestionabilitat per part de Bernheim.
2.- Anàlisi dels continguts
Els dos autors es basen amb una psicologia científica basada amb l'experiència per explicar els seus experiments psicològics.
Quant al tipus d'investigació, el treball de Wundt s'inscriu en una orientació psicològica de la disciplina de la psicologia perquè va ser pioner en demostrar els supòsits teòrics mitjançant l'experimentació.
Oficialment va ser el primer psicòleg a desenvolupar un laboratori per investigar els processos psicològics a través del qual ell va anomenar psicologia experimental.
Així doncs, Wundt també va ser el primer a estudiar la naturalesa humana, en el marc de la disciplina de la psicologia, amb un mètode científic, una metodologia que es caracteritza per la demostració d'hipòtesis a través de l'observació i l'experimentació.
La seva recerca es va centrar en l' experiència immediata dels éssers humans amb el món exterior i els processos psicològics derivats d' aquesta experiència. Aquest fet es pot lligar amb la doctrina del determinisme, que defensa que tots els fenòmens són deguts a una causa concreta. En aquest sentit, Wundt es pot emmarcar en el marc determinisme físic, ja que afirma que els actes dels éssers humans estan condicionats per les lleis de la natura.
Quant a la relació de la psicologia i fisiologia, cada autor estableix una perspectiva diferent. D'una banda, en el text Wundt protegeix la necessitat d'unir el que és físic (fisiològic), i el que és mental (psicològic) per explicar els fenòmens psíquics bàsics.
Quan va formular el mètode fisiològic, el psicòleg alemany va intentar combinar les ciències de la fisiologia i la psicologia per explicar la vida humana. Concretament, va prendre les aportacions de la psicofísica de Weber i Fechner, que va estudiar la relació entre els estímuls externs i la percepció dels individus d' aquests estímuls.
El sistema psicològic general de Wundt, podrem diferenciar la psicologia individual d'orientació positivista científica experimental, representada, com una psicologia fisiològica per explicar els processos psicològics simples i la psicologia col·lectiva, d'orientació cultural i històrica, representada com una psicologia etnològica per explicar els processos psicològics complexes.
Cal recordar que aquestes dues psicologies estan correlacionades. Així doncs, va defensar una hipòtesi que deia que '' existeix una única experiència que pot ser considerada des de dos punts de vista diferents; de forma mediata o de forma immediata. La diferenciació entre aquestes dues formes de concebre l' experiència reflecteix la distinció entre fisiologia i psicologia, és a dir, l' experiència mediata, se centra en allò físic prescindint de la ment i l' experiència immediata succeirà, al contrari, on, constituirà l' objecte d' estudi de la psicologia fisiològica.
Així doncs, Wundt defien l'anàlisi de les investigacions psicològiques amb l'anàlisi de la consciència, amb l'objectiu d'arribar a determinar els components bàsics que constitueixen l'experiència, en el qual distingeix, combinacions associatives i combinacions perceptives.
Finalment, la psicologia que proposava no ''s'ocupava de l'ànima, era empírica i no metafísica''. Aquest paral·lelisme psicofísic, és una altra posició dualista, afirma que, ''una experiència de
preconscient es presenta en forma d' imatge i paraula i en l' inconscient només com a imatge, i aquí rau la importància del món oníric, doncs aquest es presenta principalment en imatges.
El principi que regula la interacció entre la impulsivitat de l' inconscient i l' eficàcia del pensament promoguda pel conscient i el preconscient s' anomena principi de realitat. Aquest principi crec que pot ajudar a determinar la salut psíquica d'una persona en referència al seu ambient cultural i social doncs es tracta d'un "diàleg" dinàmic en el qual el conflicte provoca el sofriment humà.
L' estructura de personalitat pot ser treballada, amb objectiu de curar el pacient, a través del mètode de l' associació lliure, ja que ens pot permetre trencar les resistències repressives per mitjà de fer aflorar els records reprimits, que condicionen l' ésser humà de manera inconscient.
A mesura que el pacient deixa fluir més el seu flux de paraula més ens podem acostar al seu inconscient, per tant es pot arribar a trencar aquestes resistències el contingut del que expressi cada vegada serà més proper.
3.- Conclusions
El mètode analista de Freud tracta de comprendre el desenvolupament dels processos inconscients i individus amb el propòsit d'un tractament, és a dir, tracta d'esbrinar que forces (vivències, aprenentatges, trastorns) es mouen en el "Yo" d'una persona per tal d'entendre el seu psiquis i tractar d'arribar al fons del seu patiment de l'ànima.
Així doncs, la major contribució de Freud és la idea de l'inconscient reprimit. Però no només la idea que tenim un inconscient sinó quelcom molt específic que es tracta que la ment humana funciona perquè part d'ella és reprimida i emprenyada sota terra, és a dir, vivim amb forces o impulsos desconeguts. Freud diu que elles ens viuen a nosaltres. Llavors vivim amb parts que no podem conèixer o acceptar.
D'altra banda, el mètode de Wundt pretén explicar la psicologia social de la psicologia individual. Wundt volia combinar l'estadística i el mètode experimental per generar una imatge dels mecanismes més profunds de la ment.
D' aquesta manera, els dos elements principals que estudia i creu que són la base de la ment humana són les sensacions i els sentiments, que, tot i que són elements diferents, el primer més objectiu i el segon més subjectiu, entén que tots dos interactuen i aquesta connexió és la que dóna lloc als diferents processos mentals complexos.
Així doncs, Wundt va concertar la ment com una funció dinàmica, amb moviment, creativa, tenint en compte la seva activitat i funcionament i no només l'estructura d'elements que la componen.
Per finalitzar podem dir que el camp antropològic i psicoanalític proporcionat per Wundt i Freud han modificat i canviat el fet d'experimentar i descobrir metodologies d'investigació més privilegiades on la mirada o representació en el "objecte" no representa la seva validesa sinó una nova oportunitat de descobriment científic.
PAC3. Història DE LA Psicologia avabada
Asignatura: Psicologia
Universidad: UNED
